El divendres a les 15h vàrem agafar el cotxe les 5 persones (3 corredors, Isra, David i jo, i les dues acompanyants, l’Aura i la Carol) direcció a Zarautz, poble en el que teníem llogada la casa, on vàrem arribar a les 20’30h aproximadament. Desprès d’un viatge de més de 5 hores estava clar que havíem de reposar forces i on millor que al Restaurant del Karlos Arguiñano on vàrem sopar d’allò més bé.
Al matí següent, dissabte a les 9h l’Isra, el David i jo que anàvem a corre la Marató, vàrem baixar a Zarautz a corre uns km pel passeig fins a Getaria. El clima no podia ser més típic de terres del Nord...pluja, fred i vent...en aquestes condicions pensava que estava boig anant a corre amb aquest clima, però vaig descobrir que encara n’hi ha de més bojos...10 surfistes a les 9h del matí (per tant, portaven mínim 30minuts a l’aigua)...quin fred!!!!!!
A la tarda, recollida de dorsals a Anoeta, passejada per Zarautz i sopar a caseta...una bona pasta party cuinada pel David, preparar la roba de la cursa i a les 12h a dormir que el despertador sonarà a les 6,30 del matí.
Toca llevar-se, mirar per la finestra per mirar el temps que fa (cobert, 4º i vent), esmorzar, preparar les coses d’última hora i sortir cap Anoeta. A les 8,30 ja havíem aparcat i ja estàvem preparats i sobretot...congelats, a cada ratxa de vent els mugrons tallaven la samarreta...
Queden pocs segons per la sortida,les parelles ens desitgen bona sort, ens treiem les jaquetes, llencem les bosses d’escombraries que a alguns els hi servia com a paravent, ens desitgem sort i... són les 9h en punt...SORTIDA!!! Per davant 42km i 3h 30’ de cursa pronosticades.
Sortim a 5’ el km clavats, els 3 junts, comentant sobre la resta dels corredors, fent bromes, rient, etc. llàstima que això no duri fins el final... en el km 14 el David s’ha de parar a “descarregar” i l’isra comenta que es queda amb ell, que jo segueixi que vaig a bon ritme i no volen que el trenqui.
Continu sol, corrent a un ritme mantingut de 4’50, vaig controlant la llebre del 3,30h i li porto uns 5’ per davant. “Ricard, segueix així que vas de p. Mare”. En el km 25 començo a notar molèsties als isquiotibials però puc seguir sense cap problema. En el km 30, el famós mur no apareix i penso que la cosa va bé...però m’equivoco...m’estava esperant uns km’s més endavant. En el km 33 començo a notar que les cames ja no són “lo que eran”, no puc acabar d’estirar les cames per fer una bona zanacada, i l’última 1/2 volta que me queda comença a fer-se mooooolt llarga. Els km’s no passen, el ritme ha caigut i sóc incapaç de no deixar de pensar en lo malament que ho estic passant. Me de parar a estirar 3 vegades en poc més de 4 km.
La llebre de 3’30h a falta de 4km per l’arribada m’avança i això m’enfonsa una mica per la bona mitja marató que havia fet (passant a 1h41) i per l’avantatja que li portava de 5’ fins el km30. Em giró mirant si veig a Isra i David, que anàven just darrera la llebre de 3h30’ però no els veig.A falta de 2 km, per 1er cop en tota la marató m’he de parar a caminar i veig que arriben l’Isra i el David. En aquest moment estàvem a 3h20’ en el km 42. M’animen a corre i intento corre uns metres però ja sóc incapaç, i ara sóc jo els que els anima a seguir i arribar a 3h30’ però em diuen que no i es queden amb mi. Vaig corrent uns metres i caminant uns altres i se’m fan molt llargs aquests 2 últims km. Gràcies a la presència d’ells 2 corro més que camino i arribem a 3h34’, 4’ més del que ens havíem marcat.
S’escapa alguna petita llàgrima per impotència de no haver pogut corre una mica més i arribar a l’objectiu de 3h30’ però també alguna barrejada d’alegria per haver acabat patint i en companyia , entrant els 3 junts i celebrant-ho.
Gràcies Isra, gràcies David, gràcies Carol i moltes gràcies Aura! Primer objectiu aconseguit.
