domingo, 4 de diciembre de 2011

Final de l'Hivernal de Natació

Aquesta setmana em acabat amb l'hivernal de natació que el nostre entrenador, Joan Monguillot, ens havia preparat. Un hivernal consisteix en nadar, nadar i nadar. És el 1er cop que fem una cosa així i tant volum de natació per triatletes que no venim de la natació és un gran esforç, pel volum i per les hores que ens passem a l'aigua, però un gran moment de la temporada per centrar-te en aquell esport més tècnic com la natació i millorar.

De l'equip CE Picornell erem pocs els que feiem l'hivernal, ja que molts estaven de descans o amb altres objectius (maratons, raids, curses,etc.) formant com a cosenqüència un grupet reduït però fort per entrenar i poder aprofitar per entrenar amb l'entrenador, que provoca que donis un plus més per poder seguir-lo i millorar, i entretots apretar les dents. Donar l'enhorabona a tots els companys que ho hem aconseguit i ho hem fet, on segur que de cara a l'entrant temporada ens haurà donat un plus.    


El resultat a nivell personal a hores d'ara és inmillorable, superant marques personals en 800m (11'07), 400m (5'17) i 100m (1'08), i superant un volum total en 7 setmanes de 116.000m, superant 1/3 part de tots els km que vaig fer la temporada passada en gairebé 2 mesos.

Com és lógic ara vindrà un descans reduint el nombre de metres de natació i centrar els entrenaments en totes tres disciplines per igual.



The show must go on!!!!

domingo, 27 de noviembre de 2011

RatPenat

Avui, uns quants companys de la secció de triatló CE Picornell hem decidit pujar al famós RatPenat, muntanya propera a Barcelona i de fàcil accés per la proximitat a la ciutat.
Tots sabíem que estem en pretemporada i que no era un bon moment per pujar-hi però aprofitant del bon temps no es podia deixar passar.
Sempre és una experiència pujar-hi (2on cop que ho faig), per la duresa de tota l’ascensió però sobretot per lo gratificant que és arribar i tocar la paret de l’antena per escenificar que has arribat fins a dalt, i en el dia d’avui per veure com companys que no estaven del tot preparats i pujaven. 
Sobretot donar l’enhorabona als companys que ho han fet per 1era vegada i als que en millors o pitjors condicions mecàniques o físiques (Pau amb un 39-23 demostrant que està fort, Yamil desprès de 2 mesos d’haver-se fracturat 6 costelles i amb la cabra, i Carlos per ser el Rookie en pujar-hi en només 1 any de fer triatló). L’Albert no cal dir res que no sapiguem, que està fort, i el seu proper repte serà fer-ho en menor temps.
I molt a tenir en conta, si estàs refredat i tens mucositat que no pots expectorar, puja el RatPenat!!! Quedes net jeje 

He penjat la pujada integra en 3-4 capitols. La resta de videos els podeu trobar a Youtube.com en el canal FORMENTERA83

sábado, 12 de noviembre de 2011

Temporada 2011/12

La temporada 2011-12 ja ha començat, almenys en quan a entrenaments. Ara mateix estem de ple en 10 setmanes d’entrenament de volum de natació, el més conegut com Hivernal, i estem a punt de iniciar la 5a setmana. De moment, portem 15,17,18 i 14 km respectivement en les 4 setmanes anteriors, i corrent 2-3 cops per setmana 40’ suau i 2 sortides amb bicicleta sense posar el plat gran.
Per una persona com jo, i molts dels meus companys,que  no venim del mon de la natació, aquests volums es comencen a notar, però pensar que som capaços de fer-los ja és un plus per continuar i motivar-nos a continuar en remull fins que se’ns posen els dits com a panses.
En quant a triatlons, com vaig comentar en l’anterior Post, ja els tinc gairebé al 90% definits i ja puc confirmar les curses més importants de la temporada 2011/12:
- 4 de març: Camp. Esp. MD València - INSCRIT
- 15 abril: Tristar111 Mallorca - INSCRIT
- 29 ABRIL: B Banyoles - PENDENT
- 27 de maig: Half Maresme - INSCRIT
- 8 de juliol: Challenge Roth  - INSCRIT i objectiu principal
- 29 de Juliol: Mundial de LD Vitòria – INSCRIT
- 30 de setembre: Camp. Esp. LD Challenge Maresme – PENDENT
No hi ha res millor que tenir un calendari pensat per motivar-te a entrenar...sinó... que avorrit seria entrenar per entrenar!!!
Pa’lanteeeeeeee!

sábado, 24 de septiembre de 2011

Pensant en la propera temporada

Un dia de cap de setmana amb pluja dona molt de sí...dormir molt i a part, pensar en la propera temporada de triatló.

El passat cap de setmana vaig fer el Full ICAN, i tot i que no estic tant cansat com pensava, dono per finalitzada la meva temporada. Això em porta a buscar la motivació per seguir entrenant sense cap objectiu proper i a prepar-me una mica el calendari de curses de l’any vinent, on per cert, hi ha moltes i molt atractives.

Pretemporada

Durant la pretemporada, més o menys des de novembre a abril, m’agradaria fer:
- 3-4 marxes cicloturistes (per determinar ja que el calendari de la FCC encara no està actualitzat)
- Alguna mitja marató (no em marco cap específica, ja que a nivell de motivació no m’atrauen)

Temporada de triatló
Aquí comença el lio! Hi ha molts triatlons i molts que m’agradaria fer, i per tant, començaré marcant aquells “importants”:

- 15 abril Tristar Mallorca 111 a Portocolom. Aquest any ja l’he fet i em va agradar molt per l’època i per la distància
- 12 de Maig Ironcat. No acabo d’estar segur del tot, però si companys de l’equip s’animen segur que el faig; barato i a prop.

- 8 de juliol Challenge Roth, que serà el meu objectiu principal de la propera temporada
- 1er cap de setmana de setembre ’12, Half Narbonne per equips, 3er any que aniria, bona organització i barato.




Tot seguit tots aquells triatlons que he d’intentar encaixar dintre de la planificació de la temporada i seleccionar aquells que vagin millor:

- Bilbao Triatlo, Zarautz i Half Challenge Maresme, tots solen ser a finals de Maig, principis de juny, per tant, escolliré només un segons la decisió dels meus companys d’equip.
- Banyoles B i Balaguer B, per definir les dates de celebració. Un cop es facin oficials valorarem si puc o no afegir-los, però Banyoles m’agradaria fer-lo per la proximitat, preu, i per lo maco que és.

- Mundial LD Vitòria, cau el 29 de juliol, 3 setmanes desprès d’haver fet el Challenge de Roth, i per tant, tot dependrà de com acabi, però que és una oportunitat que s’ha d’aprofitar, primer per estar classificat i segon perquè  es fa a Espanya aquest any.
- Campionat d’Esp. de MD, encara per determinar la seu i data.


Altres a tenir en conta però de menys importància són els següents:
- Triatló de Palmaces, triatló on molts companys d’equip han competit i sempre sol ser un dels que es treu a les reunions de inici de temporada a l’hora de planificar-la.

- Sailfish Berga i Extreman Menorca, triatlons nous i que sempre poden ser una bona opció per acabar la temporada de Mitja/Llarga distància.
- Irontour Vilajoisa,  triatló de contrarellotge en modalitat d’sprint dissabte i olímpica diumenge, on es fa la classificació en la suma dels dos temps. Possible sortida de l’equip CE PICORNELL per la temporada vinent.

Escolto aportacions de triatlons de mitja distància que m’hagi saltat i puguin ser d’interès!

miércoles, 21 de septiembre de 2011

FULL ICAN '11

El dia començava a les 4:30h del matí, hora a la que m’aixecava del llit per esmorzar i enllestir les últimes coses abans d’anar cap a boxes.

El meu esmorzar va consistir en un pastís energètic de xocolata de la marca Overstim’s  i un cafè, i a les 5:15, direcció a Boxes.

Arribo amb l’Isra i Aura a les 5:30 passades i comencem a desfer i fer les bosses de les transicions...casc per aquí, gels per allà, begudes isotòniques , crema solar, revisar les rodes, etc. I tot a correcuita per l’estrès de la competició, no per la falta de temps, ja que el dia abans ja ho havia deixat tot preparat i ho tenia tot memoritzat per no deixar-me res.


Em confito el meu traje trampa Sailfish Furious i cap a la platja a escalfar. Són les 6:40 i és fosc, molt fosc. Em llanço a nadar i no sóc capaç de veure les bolles... pago la 1era novatada... vaig amb gafes polaritzades i amb elles no veig res! Per sort, la organització enredereix la sortida 20’, buff quina sort. Ens trobem tots els companys d’equip que fem el Full i ens desitgem sort, ens preparem a la linea de sortida i bozinazo!

Natació 3.8km

Marxen tots els nervis de cop, només penso en tirar-me a l’aigua i en estar molt concentrat durant els 3,8km de natació perquè tot surti perfecte. Els 1ers metres són de posada a punt “vaig al meu ritme? Vaig massa fort? Millor que afluixi no?” i sense adonar-me ja he arribat a la 1era bolla. Decideixo mantenir el ritme i buscar uns bons peus, tasca fàcil ja que som pocs 145 aproximadament, i no hi ha molt merder. Cada cop que trobo uns peus mi quedo fins que trobo uns altres millors en els nadadors que m’avancen. Arribo a la 1era volta, surto de ‘aigua i escolto “Vamos Riki!!! Vas el 15!!”, Collons, aixó va molt bé. 2a volta igual que l’anterior i corrents cap a T1. Veig que surto en 59’, el que m’havia marcat; transició en 3 minuts aprox i cap als 180km en bike

Nutrició: gel cafeïna al sortir de l’aigua + 200ml aigua

Ciclisme 180 km

Aquest és el sector al que tenia més precaució pel fet d’haver d’estar pensant en si anava massa fort i podria passar-me factura a la marató o tot el contrari, massa suau i perdre temps. Per sort, en el km5 avanço al Ramon, company d’equip (vaja mala bèstia, per problemes en els últims km corrents no va poder baixar de 10h per 3’ en el seu 1er IM), i això m’ajuda a mantenir un ritme i a tenir-lo com a referència ja que és un dels que millor va amb bici en aquestes distàncies.

La 1era volta sense contratemps i a una mitjana de 34,5km/h...me passat? Crec que no perquè no vaig cansat...ja veurem.

Inici de la 2a volta i al km 110 aprox m’avança el Ramon i l’Albert, un altre company d’equip. Els hi agafo la referència però el Ramón al km 140 acaba marxant sol i només veig a l’Albert. Buff que llarga la 2a volta...per sort la volta s’acaba amb tendència a baixar i acabo els 180km amb una mitjana de 34km/h clavats en 5h17’, quan m’havia plantejat fer 5h40’...chapeau!!!

Nutrició: 5 gels alternant 1 sense cafeïna/1 amb cafeïna + 1 ½  Powerbar + 2 sandwitches de pernil dolç + 4L aprox d’aigua i isotònica

Marató 42km

A la T2 és on vaig perdre més temps, 4’ llargs. Motiu? Lògicament perquè vaig relaxar-me al veure que ja només “quedava” corre 42km, vaig canviar-me poc a poc, vaig fer bromes amb l’Albert que ell encara s’estava canviant, vaig beure un batut, etc.

Surto de la carpa davant la incògnita de si la lesió que feia 6 setmanes me va tenir només poguent córrer 4 dies en aquest temps em faria caminar i si la notaria, i ja dic que no! En cap moment la vaig notar!

La calor era brutal, 32º aprox i una humitat alta, millor dia impossible...buff. A cada avituallament l’objectiu era caminar-lo i poder tirar-me 4 gots d’aigua per sobre i beure cocacola. Realment, on es pateix en un IM és aquí, a la Marató. Es fa eterna però vaig tenir la sort de mentalitzar-me que era qüestió de temps que l’arribada estès davant meu i al fet d’anar creuant-te amb companys. Cada cop que ens creuàvem companys d’equip ens animàvem, més o menys fort, però la última volta, només era capaç de fer un gest...no volia gastar forces parlant!  

Els últims 10km els vaig fer amb l’Albert, cosa que me va ajudar moltíssim, ja que si no es podria haver fet encara més llarga aquesta marató.

Nutrició: 4 gels + 3l d’isotònica i cocacola

Arribada

La línea d’arribada està a 300m, veig a l’Aura, al meu Pare, al meu Tio Paco (han vingut a veure’m, vaja dos! Gràcies!!!),companys d’equip que han fet el Half, l’objectiu ja el tinc, acabar el meu 1er IM; em poso les ulleres perquè em cauen algunes llàgrimes de felicitat, d’emoció, de veure la meva parella emocionada tant o més que jo per arribar...aquesta és la sensació per la que patim tantes hores, per aquests pocs segons que notes un nus a la gola, de felicitat, d’alegria, de pensar en els bons moments i bromes durant els entrenaments amb els companys, moments de neguit per si una lesió o problema te deixarà acabar, etc.
Temps final de 10h22' amb una marató de 3h57', posició 27 sobre 146 participants i 3er de la categoria Senior.

Només queda felicitar a tots els companys per ser Sub’11 en el nostre 1er IM, al mister Joan per la motivació i interès en que el nostre repte es complís, en els companys que no han fet aquest IM però que em compartit entrenaments, al Cunyao amb el que he compartit més estona durant aquest temps entre entrenaments i converses de sobretaula sobre el nostre repte, i sobretot a la familia per venir a veure’m i a la meva parella per entendre, compartir i disfrutar amb mí d’aquest esport. Gràcies!!!

lunes, 12 de septiembre de 2011

Crònica Circuit ICAN

Inici
El circuit comença davant dels hotels de l’organització, els Iberostar, lloc on hi ha els boxes. Aquests, es troben en el carrer de S’Arenal que no és asfalt, sinó que és un adoquí però molt enganxat entre sí, per tant, només molesta lleugerament la vibració que produeixen, aproximadement 1km abans d’agafar asfalt i començar amb una petita pujada.
1ers Km’s
Si mireu el mapa, els primers km’s són ara esquerre, ara dreta, ara esquerre...on es pot anar acoplat i amb gairebé tot posat fins arribar a Aranjassa, on girem cap a la dreta i ens trobem una de les zones més complicades.
Direcció Llucmajor
Si mireu el mapa, es veu una recta que arriba fins a Llucmajor, donant a entendre que és una recta fàcil però no. Són uns 6-7 km pujant aproximadement al 5-7% (calculat a ojo) en linea recta, dividits en 4-5 pujades i que es pot pujar a plat (compact de 50) però amb el 21-23...fregant casi la sensació de posar el plat petit (Compact 34).
Que vol dir dividit en 4-5 pujades? Doncs que hi ha una pujada de 2km, descans de 200m, tornes a trovar-te un altre pujada, 1km amunt, 200m de pla o una mica de baixada...un altre pujada...i quan penses que darrera d’aquella ja està...pam, un altre pujada, fins que arribes a dalt de la última i veus una recta de 5km i al final l’esglessia de Llucmajor a l’horitzó.
Aquests 5 km són en tendència a baixar lleugerament i on pots anar acpolat bé. El que me trobat jo avui ha estat vent en contra, vent de llevant però podia anar fàcil a 34km/h.
Direcció Randa
Un cop a Llucmajor, girem a l’esquerre direcció Randa, on agafem una carretera que dona la sensació en els 1ers km que és plana pero t’adones de que no, que té tendència a pujar perque costa passar de 28km/h sense que les pulsacions es disparin i amb vent en contra o lateral
De fons es veu Randa, un puig que pel que havia vist a internet són 5km a un 6% aprox, i al veure aquella muntanyeta ja anava cagat.
Desprès d’aquests 1ers km’s amb tendència suau a pujar, al cap de 3-4km la carretera puja considerablement a un 5-6% durant 2-3km fins arribar al poble de Randa, a peu de la muntanya...passes per dintre del poble i, pel que he vist o entès, no puguem a dalt!!! Girem abans i tirem cap a Porreres. Weahhhh
Direcció Porreres
Sortint de Randa fins agafar el Camí vell de Porreres és una baixada ràpida on sense donar pedal i acoplat vas a 50km/h.
Agafes el Camí vell de Porreres...camí literalment asfaltat, que fa uns 4-5 m d’ampla (s’ha de dir que l’asfalt està bé, però penso que els que fagin el Half hauran d’anar vius a l’hora d’avançar als últims del Full ja que és estret i hi haurà gent que estarà tornant) i es pot anar acoplat i ràpit.
Punt de gir
Quan he arribat a Porreres he fet mitja volta ja que no volia passar-me de km a falta de 5 die, km 35 aprox del circuit.
El Camí Vell de Porreres a l’inversa també és ràpit, però quan gires a la cruilla per agafar cap a Randa, aquella baixada en la que anaves a 50km/h sense donar pedal, ara s’ha de pujar. 4-5km aprox.
De Randa cap a Palma
Un cop al Poble de Randa tot és baixada!!! Fins a Llucmajor es va molt ràpit, 50km/h sense forçar ja que és baixada, i quan s’agafa la recta que hi ha al mapa direcció Aranjassa, també es pot anar a 34-35km/h bé, i per últim, totes aquelles pujades que hi havia per anar ara són baixades a 60km/h sense donar gairebé pedal. Per tant, es pot aprofitar 5km per descansar i no donar pedal (però no per menjar...es baixa molt ràpit!). Només dir que d’anada i la tornada fins a Randa portava 28,5km/h de mitjana, i quan he arribat a Aranjassa ja estava a 31,3km/h de mitjana anant suau durant tot el trajecte.

Conclusions
-         Circuit, que per la meva part, considero de dificultat mitjana, on els 1ers 20km són durs però desprès suavitza amb trams on es pot descansar sense donar pedal. S’haura de tenir en conta a la 1era volta potser no forçar massa ja que quan donen la volta i tornem agafar Aranjassa direcció Llucmajor se’ns pot atragantar i molt!
-         La carretera està bé en tot el recorregut, només tenir precaució al Camí vell de Porreres, que és estret i haurà molt trànsit a la 1era volta on ens trobarem els 1ers del Half de cara i ràpit i avançant a gent.
-         Circuit amb poca ombra...per tant, prepareu la cremeta de sol i l’aigua
-         Recorregut amb poc resés del vent, on si fa vent de llevant, patirem
-         Disfrutarem!!!

viernes, 9 de septiembre de 2011

Els deures fets

El proper dissabte dia 17 de setembre, molts companys de l’equip ens enfrontem al nostre objectiu de la temporada, i per què no dir-ho, de la nostra vida esportiva fins a l’actualitat. Es tracta d’acabar el nostre 1er triatló de llarga distància, més conegut com Ironman.
Qui més qui menys ha fet els deures i ha complit a rajatabla la planificació del nostre mister, Joan Montguillot. Per aquesta raó, per la meva part, porto  la lliçó bastant apresa i repassada, però com tots sabem, en la nostra època d’estudiants, també calia aquella mica de sort en que el professor poses aquella pregunta que ens sabíem tant bé. Doncs al’Ironman, ICAN Mallorca, també caldrà que el professor, en aquest cas les condicions que no controlem nosaltres (puntxades, metereologia, etc.) es portin bé i puguem treure matricula d’honor.
En el meu cas, a pocs dies de l’examen, vaig descobrir que em faltava una part del temari que no podria estudiar. Una lesió a la fàscia lata a 5 setmanes de la cursa m’ha impossibilitat estudiar-m’ho tot bé i arribar segur del tot al gran dia, però vaig decidir no posar-me nerviós i millorar els altres temes, nadant més i sortint més en bici. Si el dia de l’examen cau una pregunta que està en aquell temari que no he pogut estudiar, doncs ja m’enrollaré com fèiem tots al no sabre la resposta...a veure si cola i el profe puntua bé.
Últim repàs, última sessió amb la meva nutricionista per valorar que estic en condicions i que el menjar pel dia de la cursa està controlat, última sessió amb el Coacher esportiu per assegurar-me de que cap sabotejador m’enviarà a la merda el gran dia de la cursa, i última sessió de fisioteràpia confirmant que està tot recuperat.
Ara, a pel 10!!!

viernes, 5 de agosto de 2011

El compte si us plau

Una temporada de triatló dona molt de sí, des de sortides amb bicicleta per entrenar, desplaçaments per anar a fer aquell triatló en el que t’has inscrit en 3 setmanes, com a mínim, d’antelació, fins a la inversió que has de fer en material i sobretot inscripcions. I d’aquest tema volia fer un resum del que suposa una temporada per un triatleta popular.

La temporada es basa en aproximadament 7 mesos, d’abril a octubre on podem fer tots els triatlons que vulguem, o puguem segons l’economia.

En el meu cas, la meva despesa aproximada en inscripcions ha estat de 861e

- Tristar Mallorca 140e

- Banyoles B 80e

- Half Challenge Maresme 140e

- Zarautz 100e

- Campionat d’Espanya MD Vitòria 100e

- Triatló per equips Narbonne 72e

- Full ICAN 229e

Si desprès sumem el que són els viatges i nits d’hotel podem fer-nos una idea aproximada, on el total és de 640e aprox.

- Tristar Mallorca: vaixell + nit d’hotel 110e

- Banyoles B: cotxe + nit d’hotel 50e

- Half Challenge Maresme: cotxe + nit d’hotel 60e

- Zarautz: cotxe + nits d’hotel 140e

- Camp. Espanya MD Vitòria: cotxe + nit d’hotel 140e

- Narbonne: cotxe + nit d’hotel 70e

- Full ICAN: vaixell 70e

Un altre cosa a sumar seria tot l’equivalent a suplements nutricionals (gels, barretes, begudes isotòniques, etc.), material esportiu (bambes, mitjons, càmeres per la bicicleta, etc.), professionals de la salut als quals no aniríem si no fessim esport (fisioterapeuta, podòleg, dietista, etc.) però que no sumaré perquè m’agafaria un YuYu!

El total sumant despeses i restant beneficis, “osease” 0 beneficis “econòmics” jeje el total és de 1501e aproximats entre triatlons i desplaçaments. Com diria Nuñito "Són euroooooooos Joaaaaaaaan"

Si algú no s’ho havia plantejat o no volia que la seva dona o parella ho sàpiga...ho sento! jeje



lunes, 1 de agosto de 2011

Bike Fitting

Aprofitant l'estada a Zarautz el passat més de juny per fer el Triatló d'aquesta localitat, vaig decidir fer-me un bikeffitng, és a dir, adequar la bicicleta a la meva biomecànica i no jo a ella.
Quins beneficis dona fer-se una prova d'aquestes? doncs jo penso que moltes. Cada persona és diferent i un mateix model de bicicleta és igual per a tothom, i per tant és important adaptar-la a les teves necessitats per evitar lesions, sobrecàrregues musculars innecessàries, i el que és més important, millorar el rendiment i poder exercicir tota la teva força de forma adequada sobre els pedals.
En el nostre esport, passem hores a sobre la bicicleta, i si el que fas són triatlons de llarga distància, encara més. Ens passem, a nivell popular, de 5 a 10 hores setmanals a sobre de la nostra inseparable bicicleta, pedalajant, pujant ports, fent sèries en pla, etc. i potser no estem bé a sobre ella i no aprofitem aquestes hores que entrenem, potser empitjorem pel risc de lesió!

Seria important, i si alguna tenda ho fa jo serè el seu 1er client, que al comprar una bicicleta, que no oblidem, costen com a mínim 1500e i ves sumant...t'oferisin una prova d'aquestes perquè al sortir per la porta amb ella, aquesta bicicleta sigui i estigui adequada al teu físic. Moltes vegades vas a tendes i, obviament els hi dius el pressupost que tens, ells t'ensenyen les bicicletes dintre d'aquest pressupost i acabes escollint per gust (color, marca, etc.) però no per la que sigui l'adequada per la teva biomecànica i físic.

En definitiva, a l'igual que ens fem proves d'esforç, analítiques, cuidem la nostra dieta, entrenem més que ningú sense cobrar, etc. no vindria de menys fer-se un bikefitting i evitar lesions.

Aquí us deixo la gravació d'abans i de desprès (1,3cm tija més amunt, -2º sillin, sillin davant de tot, potència baix de tot, cales col·locades de forma correcte)  


domingo, 31 de julio de 2011

Campionat d'Espanya de MD Vitòria

El passat cap de setmana vaig anar a Vitòria, juntament amb el Joan Montguillot, el nostre entrenador i que també corria, ell en categoría Elite i jo en grups d’edat.

Les espectatives prévies eren les de fer una cursa més en el meu calendari cap al meu 1er IM al setembre per sumar volum, però vaig aconseguir alguna cosa més que la de sumar volum.

Vàrem marxar dissabte al matí amb cotxe, i desprès de gairebé 6 hores vàrem arribar a Vitòria i direcció a la zona de recollida de dorsals. El clima, típic clima del Nort…cel tapat, vent i fresca…uns 16º. Recollim dorsal, desinfectem el traje de neopré (contra el mejillón cebra), portem la bici a la T1 al pantà de Landa, lloc on es feia el sector de natació, i el material de cursa a peu a la T2, a la ciutat esportiva de Betoño.

Aquesta nit compartim taula per sopar amb el que seria al dia següent el campió d’Espanya de MD, Miquel Blanchart,la seva parella i amb Xavi Boneta, a veure si rodejat de tant crack se m’engantxa alguna coseta…

Sona el despertador a les 6 del matí, esmorcem i direcció cap a Landa… el temps…igual que el dia anterior, 13º, cel tapat i amb risc de que plogui i l’aigua a 18º. Preparo totes les coses, em poso el traje, ens criden a formar files als grups d’edat de 20 a 40anys per anar cap al calaix de sortida i els nervis comencem a fer acta de presència al veure la resta de competidors i a tenir aquella sensació que molts tenim …” Semblen tots més grans, forts, millors que jo” Pensaran ells el mateix de mí?

Em poso en 1era fila a la sortida de natació, tret de sortida. Els nervis marxen però el cor es dispara! Els pitjors 100m de natació de tot l’any!!! Com sempre, en tot triatló amb aigua dolça sóc incapaç de no empassar-me l’aigua, no paro de tragar, no sóc capaç d’evitar tragar-la; noto que no puc mantenir el ritme perquè l’aigua no me deixa respirar bé. Decideixo parar-me i nadar uns segons braça per relaxar-me…torno a arrencar…Pammmm!!! Ostia a les ulleres i mentra aigua…torna a parar…Joderrrr!!! Em tranquilitzo i pensó que són 1900m i ja agafaré el ritme i així és. Abans dels 1ers 500m ja vaig en el grup de davant un altre cop. A la última recte aixeco el cap i veig que som un grupet de 5 nois i algún que s’ha escapat per davant (no sé quins són els del meu grup d’edat). Surto en poc més de 27’, hauria baixat de 27’ si no hagués tingut tots aquells problemes? Segurament.

Podi al Camp. Espanya MD
Comença la bici, circuit pla però amb certs tobogans, tot a plat però jugant amb els pinyons. Faig tota la cursa amb un noi del grup d’edat de 40ª que m’ajuda a portar una bona referencia. Mitjana de 35’2km/h en els 91km del circuit.

Deixo la bicicleta i començo a córrer els 21km. Em trobo bé, vaig molt fort i al km 3 penso…” afluixo o segueixo aquest ritme? Segueixo el ritme…aquesta cursa és una prova per mí, no és un objectiu prioritari així que si peto, peto” Que injenu jeje Avanço a molta gent, no sóc concient del ritme però em trobo millor que mai. A falta de 4 km noto la fatiga i baixo el ritme i pensó en moments en caminar però no ho faig…penso “i si vas 3er del teu grup d’edat i ara t’avança un i quedes 4art? Tonto!!!” Aguanto i arribo en 1h28 en la mitja marató, i temps final de 4h29’, millor temps en half.
1er gran premi

Com haurè quedat? Ni m’ho plantejo perquè havia gent que corria millor que jo, i no tenia ningú que me cantés coma nava, l’Aura me va abandonar a la meva sort a Vitoria jeje Consegueixo parlar amb un jutge que mira els resultats i em diu “Segundo”, segon??!!!! Jo??!!! Diossssss!!! Una sensació brutal per dintre, content!!! 1er podi de la meva vida triatlética i vaja podi!

El Joan per la seva part, 5é en elite!!! Enhorabona crack! La tornada cap a Bcn ja us la podeu imaginar, tots dos més contents que unes pascues!


lunes, 13 de junio de 2011

Triatló de Zarautz

Ara mateix puc dir que el “De moment…” que vaig dir fa aproximadament un mes s’ha convertit en un “Tot va i anirà molt bé”.

Abans dubtava de si tot era un cop de sort el trobar-me bé en les 1eres competicions de l’any, però ara veig que els resultats es mantenen i si no és per un cop de mala sort (lesió, mecànica, etc.) els propers resultats no haurien d’oscil•lar molt dels temps que he fet en el triatló B de Banyoles,Half Challenge i , aquest cap de setmana el Doble Olímpic de Zarautz. Els entrenaments donen el seu efecte i el camí cap al 1er IM no té pedres i seguirà així!

Aquest cap de setmana l’hem passat a Zarautz, on un gran nombre de companys del CE Picornell em competit, entre altres coses (menjar a sidreria, festa, surf, bikefitting, etc.) . Era un triatló on molta gent t’explica lo espectacular que és, lo bonic, l’ambient, etc. però que fins que no hi ets no acabes de fer-te la idea. I no s’equivocaven!

Els dies previs a la cursa tot és ambient triatlètic i el dia de la cursa no en parlem. A diferència d’altres anys, el dia de la cursa el sol és present, no hi ha vent i el mar està com si fos el mediterrani.

La sortida a les 15h des de Getaria cap a Zarautz en un mar a simple vista pla i tranquil però que un cop a dintre t’adones de les corrents que hi ha a la zona i els 2500m (altres diuen 2900) es fan eterns, difícil seguir els peus d’algú pel canvi de trajectòria que va fent la gent i que fas tu per culpa de les corrents, i pels cops que te’n portes!

Surto de l’aigua amb la sensació de sortir malament ja que en cap moment vaig portar un ritme còmode i cada cop que aixecava el cap veia molts grups dividits amb trajectòries diferents i sense sabre si estava en el grup bo. Temps de 43minuts. Aquí m’adono del que deien els meus companys era cert...potser 500 persones fent un canal de la sorra al box i cridant i animant!!! Impressionant!

Faig la transició ràpida i bé, com en les últimes curses, sense mitjons al ciclisme i sortint de l’aigua a l’sprint per avançar als que pensen que al ser una cursa de llarga distància pots anar més tranquil a les transicions.

3 voltes llargues i 1 curta de ciclisme per fer els 76km finals. La 1era volta avanço a gent i també m’avancen alguns avions vascos...impressionant com van aquests amb les bicis!!! Cada cop que passaves per la zona de final de volta de Zarautz era espectacular, públic a tots costats de la carretera durant 1 km...realment increïble. La 2a volta em mantinc amb un grup de corredors que en el pla marxen però a les pujades els agafo. A la 3era volta vaig completament sol...a les rectes cap a Zumaia veig alguns corredors al lluny i darrera meu ningú. Me quedat en terra de ningú, com si tothom hagués desaparegut! A la última volta, a l’inici de la pujada cap a Alto Garate un grup de 6 corredors apareixen darrera meu de repent ben juntets...que hi farem. Iniciem la pujada més dura, un 7’8% de mitja en 2’5km. Decideixo posar-me a prova i apreto al 1er km de la pujada per marxar sol i els hi agafo una petita distància, avanço a 4 corredors i a 200m m’avancen 3 del grup que m’havia agafat només iniciar la pujada. Em trobo bé i content per com he pujat. Aprofito la baixada fins a Zarautz per beure, deixar anar les cames i estirar i preparar-me pels 20km de cursa a peu. 2h 14’ , una mitjana aproximada de 35km/h.

Començo a corre reservant per veure com reaccionen les cames i sembla que tot està al seu lloc. Són 3 voltes de poc més de 6km on passaves pel centre del poble daurant 2 km i on hi havia més públic, deixant un canal de poc més de 2 metres i on donava la sensació que eres un professional per com t’animen i com diuen el teu nom et coneguin o no “Osondo Ricard”, “Aupa Ricard”, bufff.


 
Línea d’arribada. No escolto res, només tinc la sensació de felicitat, feina ben feta i sobretot, que la sort de moment m’acompanya. 4h 26’ i el 90 final.

Un exemple de quan públic hi ha i del soroll que fan és que a l’Aura no la vaig veure ni al sortir de l’aigua, ni al corre i en el ciclisme les dues voltes finals , quan a les fotos passava just per davant ella i em va dir que me va cridar com mai jeje Realment espectacular!

Apunteu-vos aquest triatló a l’agenda!!! No us deixarà indiferents!

domingo, 1 de mayo de 2011

De moment...

De moment tot va millor del que pensava. Abans de començar la temporada hauria signat els resultats i sobretot les sensacions que estic fent fins ara amb els ulls tancats!!!


Fa dos caps de setmana vaig competir a Portocolom al Tristar 111, on m’ho agafava com un entrenament, ja que la distància de 100km en bicicleta em donava molt respecte.

Vaig decidir fer el triatló sense rellotge, per sabre que tal em sentia sense la pressió de saber el temps que estic fent, perquè en el meu cas m’estressa massa el fet d’anar tota l’estona mirant els parcials.

La part de natació eren 1000m, on vaig sortir el 36 de 200 amb un temps de 15,47. Tot anava bé, agafo la bici, pujo a sobre i pam...roda punxada!!! Em cago en tot el que es mou i més i perdo...9’ en canviar la càmara...Afronto els 100km tocat de moral ja que surto el 167!!!! M’han passat gairebé tots! Però potser per l’adrenalina començo a avançar gent i més gent , però sobretot...m’he de controlar que són dues voltes pujant a Sant Salvador (port de 5 km al 7% amb rampes del 12%). La cosa va molt bé i acabo els 100km en 3h15’ i arribant el 60 aproximadament. Ara toca 10km de cursa a peu i ho faig prou bé, en 46’...arribant el 71. 1era prova superada i amb molt bones sensacions.

Avui he fet el triatló B de Banyoles (2200m natació, 73km bici, encara que diguin 80km i 20 km cursa a peu).

És el 3er cop que el faig, fa 3 anys (4h,58’) i fa dos anys...(5h18’ fent el ridícul). Com objectiu m’havia proposat doncs fer sub 4h50’ perquè recordava que la part de ciclisme era, pel que recordava, dura en alguns trams i la meva millor marca era 4h58’.

Començo el segment de natació i les sensacions són bones en quan a rendiment però me dona la impressió que no estic anant bé (zig-zags). La recte fins la 1era boia es fa eterna...potser hi ha 1900m, vaig a peu d’un a peu d’un altre i quan aixeco el cap veig molts a davant o aquesta era la meva impressió. Surto i li demano a un altre competidor quan portàvem (tampoc portava rellotge, la millor decisió!!!), i em diu que 33’59”... em quedo flipat!!! Al box em trobo un company d’equip, a l’Eloi i sortim junts amb la bicicleta.

Agafo un bon ritme només sortir, la cadència és bona i la mitjana també. El meu objectiu és fixar-me només en mi mateix (cadència i velocitat) i no mirar enrera. A poc a poc vaig agafant gent però la cosa no és com el Tristar, no avanço a tants jeje Jo pensava que estaria entre els 100 primers però de repent, només iniciar la segona volta em trobo a 3 companys d’equip, que no són mancos!!!! Oriol, Zapata i Carabí.... i poc desprès ens avança com una fletxa l’Alex Puigbó. Em quedo bloquejat pensant...”aquí que ha passat?!” Un noi que anava amb mi em diu...”me han dicho que estamos entre los 30 primeros”. Jo no me l’acabo de creure...potser entre els 70 sí, però entre els 30 primers...jo? en un triatló B?

Arribo a box amb una mitja de 36 km/h i en 2h01’ en 73km...estic flipant!!! La meva parella, Aura, al passar prop d’ella l’he d’avisar per què ni ella s’ho esperava!!! El 26é millor parcial de ciclisme.

Baixo a corre i pa’lante!!! No porto rellotge i a la segona volta demano a un voluntari quina hora és per calcular l’estona que porto...”Les 12 menys 10”...faig calculs...”em sortit a les 8,40... porto poc més de 3hores.. no pot ser...tooooooorna a fer contes... porto poc més de 3 hores...diosssss!! no m’ho crec”

La última volta es fa interminable, fa mal tot. Arribo i no sé ni el temps que he fet fins fa poc que he mirat les classificacions...el 60 en 4h08’.

El nostre Mister, Joan Motnguillot ha quedat 2on!!! Oleeeee, i 3 ers per equips!!!

Com he dit abans, de moment...tot va bé!!!

jueves, 10 de marzo de 2011

Ara...els triatlons

Dintre de poc més d’1 mes començo la temporada de triatlons, on els 4 primers són distàncies B o mig Ironman. El motiu, les ganes i motivació de començar en aquesta distància i preparar la bicicleta pel dia 17 de setembre, dia en el qual perdre la virginitat (esportiva) en un triatló distància Ironman a Palma de Mallorca, el Full ICAN.

Ara tocarà deixar de córrer 4 dies a la setmana i fer-ho només de 2 a 3 cops per poder fer més ciclisme, sortint de 2 a 3 dies a la setmana i anar sumant km.


El calendari és el següent:

El dia 17 d’abril començo oficialment la temporada de triatlons, el 1er de tots a Palma de Mallorca, estrenant la nova modalitat i marca de triatlons Tristar en la distància de 111 (1km natació + 100km bike + 10 km run).

http://www.star-events.cc/site/es/trstmanews

El dia 1 de maig, el B de Banyoles, que serà el 3er cop que la faig i tenc ganes de fer sub5h de forma còmode.

El dia 29 de maig, el Half Challenge de Maresme, un mig Ironman amb un circuit de ciclisme pla i fàcil, òptim per entrenar la posició acoplat en competició.

http://www.challenge-barcelona.es/index_evento.php

El dia 11 de juny, el triatló B de Zarautz, on gran part de l’equip Picornell estarà present amb 15 participants. En aquest triatló el més dur serà la bici, amb un circuit puja-baixa.

http://www.zarauzkotriatloia.com/

Espero que aquest “Tour de Force” amb 4 triatlons en poc més de 2 mesos no passi factura...però la motivació és la motivació!

lunes, 7 de marzo de 2011

Marató de BCN. 1er Objectiu de l'any a la butxaca

Per fi ja s’ha acabat la 1era gran prova de l’any, la Marató de BCN!!! Com podeu veure, hi ha una gran alegria pel fet de que ja hagi passat, per diverses raons...cansat de només córrer i agafar poc la bici, tirades llargues que es fan eternes, lleugera obsessió per marques, por de lesió, etc. Però això no vol dir que no hagi disfrutat i no estigui content! És la meva 2a marató en poc més de 3 mesos (la 1era Sanse el dia 28 de novembre ’10) i l'he poguda gaudir i sobretot acabar.
El meu 1er objectiu era acabar-la ja que portava males sensacions en les tirades llargues de l’últim mes per culpa dels isquiotibials que se’m pujaven al km 25 i no podia seguir, i anava amb por de que passes a la cursa. El 2on objectiu era fer 3h20’ però amb la marca d’ahir, 3h27’ n’estic més que content, acabant de menys a més en quan a sensacions i sobretot poder baixar i pujar esglaons a l’acabar (a la de Sanse no podia ni moure’m! Jeje).

El dia començava amb el punt de reunió amb els companys d’equip a les 8h (la sortida era a les 8’30h). Com és lògic, cadascú tenia unes marques a fer diferents i era simplement per veure’ns, desitjar-nos sort i cadascú a la seva (o amb algun company). En el meu cas, els meus companys de lluita eren els mateixos que a Sanse, l’Isra i el David.

Tret de sortida. Els 1ers 10 kms ho passo malament...l’isquio fa intenció de pujar-se (ve i marxa, avisant-me que està allà preparat per putejar-me). Al km 15, l’Isra es retira per molèsties que arrastrava al genoll i per prevenir que empitjorés (ben fet, perq no si jugava res). Seguim el David i jo i arribem a la ½ marató bé, a 1h42, i les molèsties de l’isquio van a menys (quan les altres vegades anava a més, quina sort!!!). Als llocs on hi ha més públic ens disparem i ens posem a 4’30 quan hauríem d’anar a 4’45, conseqüències del “subidón” i emoció però ràpidament rectifiquem perq no ens passi factura.

Al km 28, la sensació del mur s’apropa, cames carregades, esgotament, pensaments negatius, etc. Però per sort, no ens agafa i al km 34 augmentem el ritme! Qui ho diria! Anem a 4’35, tot i que ja em perdut temps en altres sectors per aconseguir fer 3’20h.

Km 40, paral•lel, Sepúlveda...es fan eterns! Pujada progressiva i suau però que sembla una pujada infernal! a 5' el km

Arribem a l’arribada amb la sensació de la feina feta però amb regust de no sabre on hem perdut tant temps.
Serà important no entrar en una "marquitis" a partir d'ara i voler baixar de forma obsessiva els temps (diuen que la 1era marató és per conèixer que és, la 2a es disfruta i les següents es pateix per voler baixar marca...i no vull arribar a aquest punt)

Gràcies als companys d’equip pels entrenaments d’aquests 2 mesos, al Mister Joan per la planificació, als animadors (espectacular BCN!!!), a l’Isra per intentar fer de llebre, al David per fer menys dura la cursa i l’Aura pels massatges dels dies anteriors.

Ara, a pels triatlons!!!

miércoles, 16 de febrero de 2011

Duatlo del Prat per equips

El passat dia 12 de febrer uns quants components de l’equip CE Picornell varem anar a córrer el Duatló per equips del Prat, prova que consistia en sortides cada minut entre els diferents equips (formats de 4 a 6 components on el 4 component era el que marcava el temps final de cada equip) i on no es podia xupar roda d’altres equips.

En el nostre equip, un equip on tots els components estàvem molt a la par, estava format per David,Yamil, Isra, Xavi, Alex i jo.

La sortida era a les 15h però ja estàvem al Prat a les 14h amb ganes de provar com era això de córrer una duatló per equips (5km + 20km + 2’5km) i sobretot comprovar si ens havíem equivocat o no apuntant-nos a una cursa a aquestes alçades de temporada. Està clar que sempre es diu...”Anem a passar-ho bé” però sempre un dona el màxim d’un mateix en qualsevol competició...i així va ser.

Desprès d’escalfar...no molt...uns 10 minuts ja teníem ganes de que ens donessin la sortida. Tots 6 preparats per iniciar la competi...”sobretot tot els 6 junts i arribar junts!!!” dèiem abans de començar...que il•lusos tots nosaltres jeje

Tret de sortida i sortim a 3’50 aprox les dues 1eres voltes però afluixem perq sinó deixem fet pols a algun company que ha de tirar en bici i acabem a 3’55 aprox, temps final 1ers 5km de 18’50 aproximadament. Arribem a l’àrea de transició i ràpidament cap a la carretera amb les bicis! Comencem a fer relleus entre tots 6...i sense entrenar-ho ens surten a la perfecció...la majoria jeje Moments de 45km/h a favor de vent, moments de 34km/h contra vent, però realment ràpids. Arribem a l’àrea de transició de nou, i disparats cap als últims 2,5km.

Potser per l’adrenalina sortim ràpids a 3’45 i no donem temps a recuperar a algun company que es queda massa despenjat i quedem 4. Arribem amb un temps molt més que digne per les alçades de temporada a les que estem...els 26 de 70 equips.

Esperem a l’arribada als dos companys despenjats, abraçada i felicitació per la bona cursa feta, amb algun “reproche” de no esperar jeje Però tots contents i sorpresos per l’estat de forma de tots nosaltres.