Abans dubtava de si tot era un cop de sort el trobar-me bé en les 1eres competicions de l’any, però ara veig que els resultats es mantenen i si no és per un cop de mala sort (lesió, mecànica, etc.) els propers resultats no haurien d’oscil•lar molt dels temps que he fet en el triatló B de Banyoles,Half Challenge i , aquest cap de setmana el Doble Olímpic de Zarautz. Els entrenaments donen el seu efecte i el camí cap al 1er IM no té pedres i seguirà així!Aquest cap de setmana l’hem passat a Zarautz, on un gran nombre de companys del CE Picornell em competit, entre altres coses (menjar a sidreria, festa, surf, bikefitting, etc.) . Era un triatló on molta gent t’explica lo espectacular que és, lo bonic, l’ambient, etc. però que fins que no hi ets no acabes de fer-te la idea. I no s’equivocaven!
Els dies previs a la cursa tot és ambient triatlètic i el dia de la cursa no en parlem. A diferència d’altres anys, el dia de la cursa el sol és present, no hi ha vent i el mar està com si fos el mediterrani.
La sortida a les 15h des de Getaria cap a Zarautz en un mar a simple vista pla i tranquil però que un cop a dintre t’adones de les corrents que hi ha a la zona i els 2500m (altres diuen 2900) es fan eterns, difícil seguir els peus d’algú pel canvi de trajectòria que va fent la gent i que fas tu per culpa de les corrents, i pels cops que te’n portes!
Surto de l’aigua amb la sensació de sortir malament ja que en cap moment vaig portar un ritme còmode i cada cop que aixecava el cap veia molts grups dividits amb trajectòries diferents i sense sabre si estava en el grup bo. Temps de 43minuts. Aquí m’adono del que deien els meus companys era cert...potser 500 persones fent un canal de la sorra al box i cridant i animant!!! Impressionant!
Faig la transició ràpida i bé, com en les últimes curses, sense mitjons al ciclisme i sortint de l’aigua a l’sprint per avançar als que pensen que al ser una cursa de llarga distància pots anar més tranquil a les transicions.
3 voltes llargues i 1 curta de ciclisme per fer els 76km finals. La 1era volta avanço a gent i també m’avancen alguns avions vascos...impressionant com van aquests amb les bicis!!! Cada cop que passaves per la zona de final de volta de Zarautz era espectacular, públic a tots costats de la carretera durant 1 km...realment increïble. La 2a volta em mantinc amb un grup de corredors que en el pla marxen però a les pujades els agafo. A la 3era volta vaig completament sol...a les rectes cap a Zumaia veig alguns corredors al lluny i darrera meu ningú. Me quedat en terra de ningú, com si tothom hagués desaparegut! A la última volta, a l’inici de la pujada cap a Alto Garate un grup de 6 corredors apareixen darrera meu de repent ben juntets...que hi farem. Iniciem la pujada més dura, un 7’8% de mitja en 2’5km. Decideixo posar-me a prova i apreto al 1er km de la pujada per marxar sol i els hi agafo una petita distància, avanço a 4 corredors i a 200m m’avancen 3 del grup que m’havia agafat només iniciar la pujada. Em trobo bé i content per com he pujat. Aprofito la baixada fins a Zarautz per beure, deixar anar les cames i estirar i preparar-me pels 20km de cursa a peu. 2h 14’ , una mitjana aproximada de 35km/h.Començo a corre reservant per veure com reaccionen les cames i sembla que tot està al seu lloc. Són 3 voltes de poc més de 6km on passaves pel centre del poble daurant 2 km i on hi havia més públic, deixant un canal de poc més de 2 metres i on donava la sensació que eres un professional per com t’animen i com diuen el teu nom et coneguin o no “Osondo Ricard”, “Aupa Ricard”, bufff.
Un exemple de quan públic hi ha i del soroll que fan és que a l’Aura no la vaig veure ni al sortir de l’aigua, ni al corre i en el ciclisme les dues voltes finals , quan a les fotos passava just per davant ella i em va dir que me va cridar com mai jeje Realment espectacular!
Apunteu-vos aquest triatló a l’agenda!!! No us deixarà indiferents!
