sábado, 24 de septiembre de 2011

Pensant en la propera temporada

Un dia de cap de setmana amb pluja dona molt de sí...dormir molt i a part, pensar en la propera temporada de triatló.

El passat cap de setmana vaig fer el Full ICAN, i tot i que no estic tant cansat com pensava, dono per finalitzada la meva temporada. Això em porta a buscar la motivació per seguir entrenant sense cap objectiu proper i a prepar-me una mica el calendari de curses de l’any vinent, on per cert, hi ha moltes i molt atractives.

Pretemporada

Durant la pretemporada, més o menys des de novembre a abril, m’agradaria fer:
- 3-4 marxes cicloturistes (per determinar ja que el calendari de la FCC encara no està actualitzat)
- Alguna mitja marató (no em marco cap específica, ja que a nivell de motivació no m’atrauen)

Temporada de triatló
Aquí comença el lio! Hi ha molts triatlons i molts que m’agradaria fer, i per tant, començaré marcant aquells “importants”:

- 15 abril Tristar Mallorca 111 a Portocolom. Aquest any ja l’he fet i em va agradar molt per l’època i per la distància
- 12 de Maig Ironcat. No acabo d’estar segur del tot, però si companys de l’equip s’animen segur que el faig; barato i a prop.

- 8 de juliol Challenge Roth, que serà el meu objectiu principal de la propera temporada
- 1er cap de setmana de setembre ’12, Half Narbonne per equips, 3er any que aniria, bona organització i barato.




Tot seguit tots aquells triatlons que he d’intentar encaixar dintre de la planificació de la temporada i seleccionar aquells que vagin millor:

- Bilbao Triatlo, Zarautz i Half Challenge Maresme, tots solen ser a finals de Maig, principis de juny, per tant, escolliré només un segons la decisió dels meus companys d’equip.
- Banyoles B i Balaguer B, per definir les dates de celebració. Un cop es facin oficials valorarem si puc o no afegir-los, però Banyoles m’agradaria fer-lo per la proximitat, preu, i per lo maco que és.

- Mundial LD Vitòria, cau el 29 de juliol, 3 setmanes desprès d’haver fet el Challenge de Roth, i per tant, tot dependrà de com acabi, però que és una oportunitat que s’ha d’aprofitar, primer per estar classificat i segon perquè  es fa a Espanya aquest any.
- Campionat d’Esp. de MD, encara per determinar la seu i data.


Altres a tenir en conta però de menys importància són els següents:
- Triatló de Palmaces, triatló on molts companys d’equip han competit i sempre sol ser un dels que es treu a les reunions de inici de temporada a l’hora de planificar-la.

- Sailfish Berga i Extreman Menorca, triatlons nous i que sempre poden ser una bona opció per acabar la temporada de Mitja/Llarga distància.
- Irontour Vilajoisa,  triatló de contrarellotge en modalitat d’sprint dissabte i olímpica diumenge, on es fa la classificació en la suma dels dos temps. Possible sortida de l’equip CE PICORNELL per la temporada vinent.

Escolto aportacions de triatlons de mitja distància que m’hagi saltat i puguin ser d’interès!

miércoles, 21 de septiembre de 2011

FULL ICAN '11

El dia començava a les 4:30h del matí, hora a la que m’aixecava del llit per esmorzar i enllestir les últimes coses abans d’anar cap a boxes.

El meu esmorzar va consistir en un pastís energètic de xocolata de la marca Overstim’s  i un cafè, i a les 5:15, direcció a Boxes.

Arribo amb l’Isra i Aura a les 5:30 passades i comencem a desfer i fer les bosses de les transicions...casc per aquí, gels per allà, begudes isotòniques , crema solar, revisar les rodes, etc. I tot a correcuita per l’estrès de la competició, no per la falta de temps, ja que el dia abans ja ho havia deixat tot preparat i ho tenia tot memoritzat per no deixar-me res.


Em confito el meu traje trampa Sailfish Furious i cap a la platja a escalfar. Són les 6:40 i és fosc, molt fosc. Em llanço a nadar i no sóc capaç de veure les bolles... pago la 1era novatada... vaig amb gafes polaritzades i amb elles no veig res! Per sort, la organització enredereix la sortida 20’, buff quina sort. Ens trobem tots els companys d’equip que fem el Full i ens desitgem sort, ens preparem a la linea de sortida i bozinazo!

Natació 3.8km

Marxen tots els nervis de cop, només penso en tirar-me a l’aigua i en estar molt concentrat durant els 3,8km de natació perquè tot surti perfecte. Els 1ers metres són de posada a punt “vaig al meu ritme? Vaig massa fort? Millor que afluixi no?” i sense adonar-me ja he arribat a la 1era bolla. Decideixo mantenir el ritme i buscar uns bons peus, tasca fàcil ja que som pocs 145 aproximadament, i no hi ha molt merder. Cada cop que trobo uns peus mi quedo fins que trobo uns altres millors en els nadadors que m’avancen. Arribo a la 1era volta, surto de ‘aigua i escolto “Vamos Riki!!! Vas el 15!!”, Collons, aixó va molt bé. 2a volta igual que l’anterior i corrents cap a T1. Veig que surto en 59’, el que m’havia marcat; transició en 3 minuts aprox i cap als 180km en bike

Nutrició: gel cafeïna al sortir de l’aigua + 200ml aigua

Ciclisme 180 km

Aquest és el sector al que tenia més precaució pel fet d’haver d’estar pensant en si anava massa fort i podria passar-me factura a la marató o tot el contrari, massa suau i perdre temps. Per sort, en el km5 avanço al Ramon, company d’equip (vaja mala bèstia, per problemes en els últims km corrents no va poder baixar de 10h per 3’ en el seu 1er IM), i això m’ajuda a mantenir un ritme i a tenir-lo com a referència ja que és un dels que millor va amb bici en aquestes distàncies.

La 1era volta sense contratemps i a una mitjana de 34,5km/h...me passat? Crec que no perquè no vaig cansat...ja veurem.

Inici de la 2a volta i al km 110 aprox m’avança el Ramon i l’Albert, un altre company d’equip. Els hi agafo la referència però el Ramón al km 140 acaba marxant sol i només veig a l’Albert. Buff que llarga la 2a volta...per sort la volta s’acaba amb tendència a baixar i acabo els 180km amb una mitjana de 34km/h clavats en 5h17’, quan m’havia plantejat fer 5h40’...chapeau!!!

Nutrició: 5 gels alternant 1 sense cafeïna/1 amb cafeïna + 1 ½  Powerbar + 2 sandwitches de pernil dolç + 4L aprox d’aigua i isotònica

Marató 42km

A la T2 és on vaig perdre més temps, 4’ llargs. Motiu? Lògicament perquè vaig relaxar-me al veure que ja només “quedava” corre 42km, vaig canviar-me poc a poc, vaig fer bromes amb l’Albert que ell encara s’estava canviant, vaig beure un batut, etc.

Surto de la carpa davant la incògnita de si la lesió que feia 6 setmanes me va tenir només poguent córrer 4 dies en aquest temps em faria caminar i si la notaria, i ja dic que no! En cap moment la vaig notar!

La calor era brutal, 32º aprox i una humitat alta, millor dia impossible...buff. A cada avituallament l’objectiu era caminar-lo i poder tirar-me 4 gots d’aigua per sobre i beure cocacola. Realment, on es pateix en un IM és aquí, a la Marató. Es fa eterna però vaig tenir la sort de mentalitzar-me que era qüestió de temps que l’arribada estès davant meu i al fet d’anar creuant-te amb companys. Cada cop que ens creuàvem companys d’equip ens animàvem, més o menys fort, però la última volta, només era capaç de fer un gest...no volia gastar forces parlant!  

Els últims 10km els vaig fer amb l’Albert, cosa que me va ajudar moltíssim, ja que si no es podria haver fet encara més llarga aquesta marató.

Nutrició: 4 gels + 3l d’isotònica i cocacola

Arribada

La línea d’arribada està a 300m, veig a l’Aura, al meu Pare, al meu Tio Paco (han vingut a veure’m, vaja dos! Gràcies!!!),companys d’equip que han fet el Half, l’objectiu ja el tinc, acabar el meu 1er IM; em poso les ulleres perquè em cauen algunes llàgrimes de felicitat, d’emoció, de veure la meva parella emocionada tant o més que jo per arribar...aquesta és la sensació per la que patim tantes hores, per aquests pocs segons que notes un nus a la gola, de felicitat, d’alegria, de pensar en els bons moments i bromes durant els entrenaments amb els companys, moments de neguit per si una lesió o problema te deixarà acabar, etc.
Temps final de 10h22' amb una marató de 3h57', posició 27 sobre 146 participants i 3er de la categoria Senior.

Només queda felicitar a tots els companys per ser Sub’11 en el nostre 1er IM, al mister Joan per la motivació i interès en que el nostre repte es complís, en els companys que no han fet aquest IM però que em compartit entrenaments, al Cunyao amb el que he compartit més estona durant aquest temps entre entrenaments i converses de sobretaula sobre el nostre repte, i sobretot a la familia per venir a veure’m i a la meva parella per entendre, compartir i disfrutar amb mí d’aquest esport. Gràcies!!!

lunes, 12 de septiembre de 2011

Crònica Circuit ICAN

Inici
El circuit comença davant dels hotels de l’organització, els Iberostar, lloc on hi ha els boxes. Aquests, es troben en el carrer de S’Arenal que no és asfalt, sinó que és un adoquí però molt enganxat entre sí, per tant, només molesta lleugerament la vibració que produeixen, aproximadement 1km abans d’agafar asfalt i començar amb una petita pujada.
1ers Km’s
Si mireu el mapa, els primers km’s són ara esquerre, ara dreta, ara esquerre...on es pot anar acoplat i amb gairebé tot posat fins arribar a Aranjassa, on girem cap a la dreta i ens trobem una de les zones més complicades.
Direcció Llucmajor
Si mireu el mapa, es veu una recta que arriba fins a Llucmajor, donant a entendre que és una recta fàcil però no. Són uns 6-7 km pujant aproximadement al 5-7% (calculat a ojo) en linea recta, dividits en 4-5 pujades i que es pot pujar a plat (compact de 50) però amb el 21-23...fregant casi la sensació de posar el plat petit (Compact 34).
Que vol dir dividit en 4-5 pujades? Doncs que hi ha una pujada de 2km, descans de 200m, tornes a trovar-te un altre pujada, 1km amunt, 200m de pla o una mica de baixada...un altre pujada...i quan penses que darrera d’aquella ja està...pam, un altre pujada, fins que arribes a dalt de la última i veus una recta de 5km i al final l’esglessia de Llucmajor a l’horitzó.
Aquests 5 km són en tendència a baixar lleugerament i on pots anar acpolat bé. El que me trobat jo avui ha estat vent en contra, vent de llevant però podia anar fàcil a 34km/h.
Direcció Randa
Un cop a Llucmajor, girem a l’esquerre direcció Randa, on agafem una carretera que dona la sensació en els 1ers km que és plana pero t’adones de que no, que té tendència a pujar perque costa passar de 28km/h sense que les pulsacions es disparin i amb vent en contra o lateral
De fons es veu Randa, un puig que pel que havia vist a internet són 5km a un 6% aprox, i al veure aquella muntanyeta ja anava cagat.
Desprès d’aquests 1ers km’s amb tendència suau a pujar, al cap de 3-4km la carretera puja considerablement a un 5-6% durant 2-3km fins arribar al poble de Randa, a peu de la muntanya...passes per dintre del poble i, pel que he vist o entès, no puguem a dalt!!! Girem abans i tirem cap a Porreres. Weahhhh
Direcció Porreres
Sortint de Randa fins agafar el Camí vell de Porreres és una baixada ràpida on sense donar pedal i acoplat vas a 50km/h.
Agafes el Camí vell de Porreres...camí literalment asfaltat, que fa uns 4-5 m d’ampla (s’ha de dir que l’asfalt està bé, però penso que els que fagin el Half hauran d’anar vius a l’hora d’avançar als últims del Full ja que és estret i hi haurà gent que estarà tornant) i es pot anar acoplat i ràpit.
Punt de gir
Quan he arribat a Porreres he fet mitja volta ja que no volia passar-me de km a falta de 5 die, km 35 aprox del circuit.
El Camí Vell de Porreres a l’inversa també és ràpit, però quan gires a la cruilla per agafar cap a Randa, aquella baixada en la que anaves a 50km/h sense donar pedal, ara s’ha de pujar. 4-5km aprox.
De Randa cap a Palma
Un cop al Poble de Randa tot és baixada!!! Fins a Llucmajor es va molt ràpit, 50km/h sense forçar ja que és baixada, i quan s’agafa la recta que hi ha al mapa direcció Aranjassa, també es pot anar a 34-35km/h bé, i per últim, totes aquelles pujades que hi havia per anar ara són baixades a 60km/h sense donar gairebé pedal. Per tant, es pot aprofitar 5km per descansar i no donar pedal (però no per menjar...es baixa molt ràpit!). Només dir que d’anada i la tornada fins a Randa portava 28,5km/h de mitjana, i quan he arribat a Aranjassa ja estava a 31,3km/h de mitjana anant suau durant tot el trajecte.

Conclusions
-         Circuit, que per la meva part, considero de dificultat mitjana, on els 1ers 20km són durs però desprès suavitza amb trams on es pot descansar sense donar pedal. S’haura de tenir en conta a la 1era volta potser no forçar massa ja que quan donen la volta i tornem agafar Aranjassa direcció Llucmajor se’ns pot atragantar i molt!
-         La carretera està bé en tot el recorregut, només tenir precaució al Camí vell de Porreres, que és estret i haurà molt trànsit a la 1era volta on ens trobarem els 1ers del Half de cara i ràpit i avançant a gent.
-         Circuit amb poca ombra...per tant, prepareu la cremeta de sol i l’aigua
-         Recorregut amb poc resés del vent, on si fa vent de llevant, patirem
-         Disfrutarem!!!

viernes, 9 de septiembre de 2011

Els deures fets

El proper dissabte dia 17 de setembre, molts companys de l’equip ens enfrontem al nostre objectiu de la temporada, i per què no dir-ho, de la nostra vida esportiva fins a l’actualitat. Es tracta d’acabar el nostre 1er triatló de llarga distància, més conegut com Ironman.
Qui més qui menys ha fet els deures i ha complit a rajatabla la planificació del nostre mister, Joan Montguillot. Per aquesta raó, per la meva part, porto  la lliçó bastant apresa i repassada, però com tots sabem, en la nostra època d’estudiants, també calia aquella mica de sort en que el professor poses aquella pregunta que ens sabíem tant bé. Doncs al’Ironman, ICAN Mallorca, també caldrà que el professor, en aquest cas les condicions que no controlem nosaltres (puntxades, metereologia, etc.) es portin bé i puguem treure matricula d’honor.
En el meu cas, a pocs dies de l’examen, vaig descobrir que em faltava una part del temari que no podria estudiar. Una lesió a la fàscia lata a 5 setmanes de la cursa m’ha impossibilitat estudiar-m’ho tot bé i arribar segur del tot al gran dia, però vaig decidir no posar-me nerviós i millorar els altres temes, nadant més i sortint més en bici. Si el dia de l’examen cau una pregunta que està en aquell temari que no he pogut estudiar, doncs ja m’enrollaré com fèiem tots al no sabre la resposta...a veure si cola i el profe puntua bé.
Últim repàs, última sessió amb la meva nutricionista per valorar que estic en condicions i que el menjar pel dia de la cursa està controlat, última sessió amb el Coacher esportiu per assegurar-me de que cap sabotejador m’enviarà a la merda el gran dia de la cursa, i última sessió de fisioteràpia confirmant que està tot recuperat.
Ara, a pel 10!!!