Bike Fitting

Aprofitant l'estada a Zarautz el passat més de juny per fer el Triatló d'aquesta localitat, vaig decidir fer-me un bikeffitng, és a dir, adequar la bicicleta a la meva biomecànica i no jo a ella.

Quins beneficis dona fer-se una prova d'aquestes? doncs jo penso que moltes. Cada persona és diferent i un mateix model de bicicleta és igual per a tothom, i per tant és important adaptar-la a les teves necessitats per evitar lesions, sobrecàrregues musculars innecessàries, i el que és més important, millorar el rendiment i poder exercicir tota la teva força de forma adequada sobre els pedals.

En el nostre esport, passem hores a sobre la bicicleta, i si el que fas són triatlons de llarga distància, encara més. Ens passem, a nivell popular, de 5 a 10 hores setmanals a sobre de la nostra inseparable bicicleta, pedalajant, pujant ports, fent sèries en pla, etc. i potser no estem bé a sobre ella i no aprofitem aquestes hores que entrenem, potser empitjorem pel risc de lesió!

Seria important, i si alguna tenda ho fa jo serè el seu 1er client, que al comprar una bicicleta, que no oblidem, costen com a mínim 1500e i ves sumant...t'oferisin una prova d'aquestes perquè al sortir per la porta amb ella, aquesta bicicleta sigui i estigui adequada al teu físic. Moltes vegades vas a tendes i, obviament els hi dius el pressupost que tens, ells t'ensenyen les bicicletes dintre d'aquest pressupost i acabes escollint per gust (color, marca, etc.) però no per la que sigui l'adequada per la teva biomecànica i físic.

En definitiva, a l'igual que ens fem proves d'esforç, analítiques, cuidem la nostra dieta, entrenem més que ningú sense cobrar, etc. no vindria de menys fer-se un bikefitting i evitar lesions.

Aquí us deixo la gravació d'abans i de desprès (1,3cm tija més amunt, -2º sillin, sillin davant de tot, potència baix de tot, cales col·locades de forma correcte)  

Campionat d'Espanya de MD Vitòria

El passat cap de setmana vaig anar a Vitòria, juntament amb el Joan Montguillot, el nostre entrenador i que també corria, ell en categoría Elite i jo en grups d’edat.

Les espectatives prévies eren les de fer una cursa més en el meu calendari cap al meu 1er IM al setembre per sumar volum, però vaig aconseguir alguna cosa més que la de sumar volum.

Vàrem marxar dissabte al matí amb cotxe, i desprès de gairebé 6 hores vàrem arribar a Vitòria i direcció a la zona de recollida de dorsals. El clima, típic clima del Nort…cel tapat, vent i fresca…uns 16º. Recollim dorsal, desinfectem el traje de neopré (contra el mejillón cebra), portem la bici a la T1 al pantà de Landa, lloc on es feia el sector de natació, i el material de cursa a peu a la T2, a la ciutat esportiva de Betoño.

Aquesta nit compartim taula per sopar amb el que seria al dia següent el campió d’Espanya de MD, Miquel Blanchart,la seva parella i amb Xavi Boneta, a veure si rodejat de tant crack se m’engantxa alguna coseta…

Sona el despertador a les 6 del matí, esmorcem i direcció cap a Landa… el temps…igual que el dia anterior, 13º, cel tapat i amb risc de que plogui i l’aigua a 18º. Preparo totes les coses, em poso el traje, ens criden a formar files als grups d’edat de 20 a 40anys per anar cap al calaix de sortida i els nervis comencem a fer acta de presència al veure la resta de competidors i a tenir aquella sensació que molts tenim …” Semblen tots més grans, forts, millors que jo” Pensaran ells el mateix de mí?

Em poso en 1era fila a la sortida de natació, tret de sortida. Els nervis marxen però el cor es dispara! Els pitjors 100m de natació de tot l’any!!! Com sempre, en tot triatló amb aigua dolça sóc incapaç de no empassar-me l’aigua, no paro de tragar, no sóc capaç d’evitar tragar-la; noto que no puc mantenir el ritme perquè l’aigua no me deixa respirar bé. Decideixo parar-me i nadar uns segons braça per relaxar-me…torno a arrencar…Pammmm!!! Ostia a les ulleres i mentra aigua…torna a parar…Joderrrr!!! Em tranquilitzo i pensó que són 1900m i ja agafaré el ritme i així és. Abans dels 1ers 500m ja vaig en el grup de davant un altre cop. A la última recte aixeco el cap i veig que som un grupet de 5 nois i algún que s’ha escapat per davant (no sé quins són els del meu grup d’edat). Surto en poc més de 27’, hauria baixat de 27’ si no hagués tingut tots aquells problemes? Segurament.

Podi al Camp. Espanya MD

Comença la bici, circuit pla però amb certs tobogans, tot a plat però jugant amb els pinyons. Faig tota la cursa amb un noi del grup d’edat de 40ª que m’ajuda a portar una bona referencia. Mitjana de 35’2km/h en els 91km del circuit.

Deixo la bicicleta i començo a córrer els 21km. Em trobo bé, vaig molt fort i al km 3 penso…” afluixo o segueixo aquest ritme? Segueixo el ritme…aquesta cursa és una prova per mí, no és un objectiu prioritari així que si peto, peto” Que injenu jeje Avanço a molta gent, no sóc concient del ritme però em trobo millor que mai. A falta de 4 km noto la fatiga i baixo el ritme i pensó en moments en caminar però no ho faig…penso “i si vas 3er del teu grup d’edat i ara t’avança un i quedes 4art? Tonto!!!” Aguanto i arribo en 1h28 en la mitja marató, i temps final de 4h29’, millor temps en half.

1er gran premi

Com haurè quedat? Ni m’ho plantejo perquè havia gent que corria millor que jo, i no tenia ningú que me cantés coma nava, l’Aura me va abandonar a la meva sort a Vitoria jeje Consegueixo parlar amb un jutge que mira els resultats i em diu “Segundo”, segon??!!!! Jo??!!! Diossssss!!! Una sensació brutal per dintre, content!!! 1er podi de la meva vida triatlética i vaja podi!

El Joan per la seva part, 5é en elite!!! Enhorabona crack! La tornada cap a Bcn ja us la podeu imaginar, tots dos més contents que unes pascues!

Triatló de Zarautz

Ara mateix puc dir que el “De moment…” que vaig dir fa aproximadament un mes s’ha convertit en un “Tot va i anirà molt bé”.

Abans dubtava de si tot era un cop de sort el trobar-me bé en les 1eres competicions de l’any, però ara veig que els resultats es mantenen i si no és per un cop de mala sort (lesió, mecànica, etc.) els propers resultats no haurien d’oscil•lar molt dels temps que he fet en el triatló B de Banyoles,Half Challenge i , aquest cap de setmana el Doble Olímpic de Zarautz. Els entrenaments donen el seu efecte i el camí cap al 1er IM no té pedres i seguirà així!

Aquest cap de setmana l’hem passat a Zarautz, on un gran nombre de companys del CE Picornell em competit, entre altres coses (menjar a sidreria, festa, surf, bikefitting, etc.) . Era un triatló on molta gent t’explica lo espectacular que és, lo bonic, l’ambient, etc. però que fins que no hi ets no acabes de fer-te la idea. I no s’equivocaven!

Els dies previs a la cursa tot és ambient triatlètic i el dia de la cursa no en parlem. A diferència d’altres anys, el dia de la cursa el sol és present, no hi ha vent i el mar està com si fos el mediterrani.

La sortida a les 15h des de Getaria cap a Zarautz en un mar a simple vista pla i tranquil però que un cop a dintre t’adones de les corrents que hi ha a la zona i els 2500m (altres diuen 2900) es fan eterns, difícil seguir els peus d’algú pel canvi de trajectòria que va fent la gent i que fas tu per culpa de les corrents, i pels cops que te’n portes!

Surto de l’aigua amb la sensació de sortir malament ja que en cap moment vaig portar un ritme còmode i cada cop que aixecava el cap veia molts grups dividits amb trajectòries diferents i sense sabre si estava en el grup bo. Temps de 43minuts. Aquí m’adono del que deien els meus companys era cert...potser 500 persones fent un canal de la sorra al box i cridant i animant!!! Impressionant!

Faig la transició ràpida i bé, com en les últimes curses, sense mitjons al ciclisme i sortint de l’aigua a l’sprint per avançar als que pensen que al ser una cursa de llarga distància pots anar més tranquil a les transicions.

3 voltes llargues i 1 curta de ciclisme per fer els 76km finals. La 1era volta avanço a gent i també m’avancen alguns avions vascos...impressionant com van aquests amb les bicis!!! Cada cop que passaves per la zona de final de volta de Zarautz era espectacular, públic a tots costats de la carretera durant 1 km...realment increïble. La 2a volta em mantinc amb un grup de corredors que en el pla marxen però a les pujades els agafo. A la 3era volta vaig completament sol...a les rectes cap a Zumaia veig alguns corredors al lluny i darrera meu ningú. Me quedat en terra de ningú, com si tothom hagués desaparegut! A la última volta, a l’inici de la pujada cap a Alto Garate un grup de 6 corredors apareixen darrera meu de repent ben juntets...que hi farem. Iniciem la pujada més dura, un 7’8% de mitja en 2’5km. Decideixo posar-me a prova i apreto al 1er km de la pujada per marxar sol i els hi agafo una petita distància, avanço a 4 corredors i a 200m m’avancen 3 del grup que m’havia agafat només iniciar la pujada. Em trobo bé i content per com he pujat. Aprofito la baixada fins a Zarautz per beure, deixar anar les cames i estirar i preparar-me pels 20km de cursa a peu. 2h 14’ , una mitjana aproximada de 35km/h.

Començo a corre reservant per veure com reaccionen les cames i sembla que tot està al seu lloc. Són 3 voltes de poc més de 6km on passaves pel centre del poble daurant 2 km i on hi havia més públic, deixant un canal de poc més de 2 metres i on donava la sensació que eres un professional per com t’animen i com diuen el teu nom et coneguin o no “Osondo Ricard”, “Aupa Ricard”, bufff.

 

Línea d’arribada. No escolto res, només tinc la sensació de felicitat, feina ben feta i sobretot, que la sort de moment m’acompanya. 4h 26’ i el 90 final.

Un exemple de quan públic hi ha i del soroll que fan és que a l’Aura no la vaig veure ni al sortir de l’aigua, ni al corre i en el ciclisme les dues voltes finals , quan a les fotos passava just per davant ella i em va dir que me va cridar com mai jeje Realment espectacular!

Apunteu-vos aquest triatló a l’agenda!!! No us deixarà indiferents!