Prat per equips, Half Challenge i Balaguer!

Moltes coses han passat des de la última actualització del blog ara fa 2 mesos, així que ara en faré un breu resum per posar-ho tot al dia, que no és poc... jeje

Des de l´’últim triatló que vaig actualitzar, el passat triatló B de Banyoles he competit en 3 més. Anem per ordre...

Triatló per equips del Prat (5.5.12)


Teníem posades moltes il•lusions amb l’equip que havíem format (Isra, Alex, David, Marc, Octavi i jo), on l’equip era equilibrat en tots els sectors però donat a diversos motius no varem poder fer el resultat esperat.

Els motius principals varen ser l’estat de la mar, el fet de sortir dels últims i xupar-nos literalment un vendaval que va pujar al migdia, i la meva caiguda a la 1era volta de ciclisme on varem perdre uns 30 segons o 1 minut. Vaig acabar la cursa amb cremades i amb molèsties, però només parar a l’arribada era incapaç de moure la cama pel fort dolor a la regió engonal...

Dia segúent a la caiguda

Les conseqüències varen ser 2 setmanes sense nedar, i 3 sense ciclisme i córrer per culpa d’un impacte entre el cap del fèmur i l’acetàbul del maluc que m’impossibilitava el fer elevacions de la cama per impotència funcional. Resultat, no poder acabar el Half Challenge de Barcelona on tenia dipositades les confiances en fer un últim podi aquest any, any que s’acaba el meu grup d’edat actual de 25-29.

1er dia de rodet postcaiguda a les 2 setmanes

Half Challenge Barcelona (27.5.12)

Com he dit, retirada al km 10 de la cursa a peu per falta d’entrenament i no voler arriscar a córrer malament i lesionar-me de nou (ja no tenia molèsties al maluc).

La natació la vaig fer al meu nivell, el ciclisme també, però al baixar de la bici i començar a córrer només vaig aguantar 6km a 4’ el km, i quan vaig veure que els parcials ja pujaven per sobre els 5’ vaig decidir no forçar ja que anava molt incòmode i les cames com a dos pals. En aquell moment anava 2on del meu grup d’edat, una llàstima, però l’objectiu és Roth.

Half Balaguer (17.6.12)

Suant de valent!

Literalment, com el titulen aquest triatló, un infern! 35ºC durant tota la cursa dona moltes anècdotes, i la més sorprenent, tenir que posar peu a terra a 2 avituallaments per omplir bidó! Vaig beure 6 bidons d’aigua en 90km...increïble.

Les sensacions varen ser molt bones a pesar de les temperatures. Vaig sortir 4art de l’aigua, i vaig arribar amb el 12è millor parcial en el sector ciclista. El córrer ja no me vaig trobar tant bé, però per sort no era l’únic. Mai havia vist tanta gent en un triatló half caminant, estirant a terra, etc. semblava més un IM que no un half, impressionant. Els ritmes de la gent eren lents, com el meu... vaig córrer la mitja marató en 1h42’ quan últimament estava fent per sota de 1h30’ els últims triatlons MD.

2on per equips a Balaguer

Vaig arribar el 13è de la general i varem pujar a podi com a 2ons per equips gràcies al Ramon Zapata i l’Alex Carreras.

Challenge Roth

Aquest diumenge competeixo al gran objectiu de la temporada on l’objectiu somiat i pel qual he entrenat és fer sub10h. Tot allò que està sota les meves mans, és a dir, els entrenaments, nutrició, etc. durant tot aquest temps està fet i m’hauria de permetre aconseguir-ho, però no sense patir fins l’últim moment, ja que m’ho jugaré a la marató, el meu punt feble.

L’objectiu és fer la marató en 3h30’, on tinguent en conta que només que marqui els mateixos parcials que en el meu 1er IM em permet baixar de les 10h (59’ nadant i 5h17’ en bici), però en una marató de IM pots passar de fer la teva millor en 3h20’ a la teva pitjor de 4h i per tant, tocarà patir. Espero en la pròxima actualització poder escriure que sóc sub10.

El que estic segur és que disfrutaré de l’ambient espectacular d’aquet triatló! La feina està feta!  

Tristar111 Mallorca i B Banyoles

En el mes d’abril he competit en dos triatlons. El primer va ser el passat dia 13, a Portocolom, Mallorca, en el Tristar111. L’altre va ser el B de Banyoles, el dia 29.

Tristar 111

Vaig anar-hi amb l’Isra, company del CE Picornell, ja que el vaig convèncer de que era un triatló maco i bo per entrenar volum de ciclisme, ja que la distància és de 1km de natació, 100km de ciclisme i 10km de cursa a peu.

El dia començava amb pluja, fred i vent, cosa que al llarg de la cursa aniria empitjorant (a moments va sortir el sol...però poc). La sortida de natació va ser explosiva, el que era d’esperar en una distancia de només 1000m, cosa que ara mateix em costa una mica ja que estic més acostumat per llarga distància i no agafo el ritme fins passats els 300m. No vaig trobar-me molt còmode amb la ubicació, ni peus de cap altre triatleta, ni ritme, però tot i així vaig sortir entre els 35 1ers de 315 triatletes.

Ara començava el segment més dur i llarg del Tristar, dues voltes de 50km amb una pujada de 5km al 7% a Sant Salvador per volta.

Em trobo bé amb la bici i per tant, inicio el segment molt confiat amb les meves possibilitats. En els 1ers 20km avanço a gent, gràcies també a que agafo la referència de Ain-Alar Juhanson, un PRO del triatló, guanyador vàries vegades del IM de Lanzarote anys enrere, fins que em trobo en terra de ningú, i anem ell, un altre triatleta del GE de 18-24 que va fort amb bici i jo...ningú per davant i ningú per darrera, cosa que vol dir que anem prou bé.

Sortint de la T1

Arribo a la T2 sabedor de que vaig ben col•locat però no com...ara es tracta de córrer el millor que pugui i aguantar la posició que tinc... Corro els 10km a 4’ el km, i em diuen que per davant meu només han arribat professionals i dos grups d’edat més!!!

Sortint de la  T2. Per davant 10km

El  resultat final és 22è dels 314 participants, amb 19 professionals per davant i 1er del meu GE 25-29! 23è millor parcial de ciclisme...contentíssim!

1er GE- 25-29

B de Banyoles

La cosa va ser semblant a la natació. Aquesta, la varen reduir a 1.5km dels 2.2km inicials per la temperatura de l’aigua. Les sensacions varen ser calcades a les de Tristar. No trobar el meu ritme fins passats molts metres, cap peus bons, etc. I torno a sortir el 35 de l’aigua.

Moments previs a la sortida

En aquest cas va ser emocionant, ja que just darrera meu sortien 3 companys més del CE  Picornell. El Greg, Isra i Marc. Et dones ànims entre sí, i a per la bicicleta.

L’objectiu aquest any estava clar, millorar l’anterior marca de l’any passat, on vaig fer 4h08’ amb una petada espectacular corrent (1h31’). Baixar el temps seria fàcil, ja pel fet de que havien tret metres a la natació, però sabedor de que si era capaç de córrer com feia últimament , ho aconseguiria.

2a Volta de ciclisme

En el sector de ciclisme buscava tenir una bona referència d’algun triatleta i aguantar, i així va ser. Les referències varen ser del millor que podia tenir. Ivan Herruzo i Lucas Chirico. Tota la 1era volta el ritme era molt bo, anàvem a un ritme mantingut, ara passa un, desprès l’altre, sense pals, escurçant distàncies amb alguns triatletes, cosa que ens va permetre arribar a la T2 entre els 12-15 primers! Cada cop que algú em donava referències o escoltava d’algun altre triatleta no me’n podia fer creus.

La pregunta era, serè capaç d’aguantar aquesta posició? L’objectiu era fer TOP20 i patint, i em trobava entre els 15 1ers i relativament còmode.

Començo a córrer i vaig com un rellotge, a 3’55’’ el km. Comparteixo 1 volta amb el Lucas Chirico i l’Ivan Herruzo. La 2a quedem l’Ivan i jo, cosa que m’ajuda a mantenir el ritme al trobar una persona que en aquells moments va al teu mateix ritme, gràcies!

Última volta

A la 3era volta sóc capaç de mantenir el ritme i avanço a 3 triatletes,i només m’avança l’Alex Carreras, company d’equip, que corre que se les pela.

Arribo i em diuen que he quedat segurament entre els 10 primers! No m’ho crec. Surten resultats oficials...8è!!! és la meva millor classificació general de lluny en un triatló, i a més a Catalunya, lloc on penso que tenim als millors triatletes a nivell Nacional, juntament amb el Pais Vasc.

Ce Picornell, 1er per equips

Buff, i a més, 1ers per equips, jo com a 3er home, la cosa no pot haver anat millor!

Enhorabona a tots els companys del CE Picornell que varen aconseguir els seus objectius, Joan per guanyar, està fet un crack, Isra i Greg per retrobar-se amb bones sensacions, Xavi per millorar marca, Carlos per acabar un triatló de mitja distància i donar ànims a aquells que per algun motiu no el varen poder acabar, com el Ramon per lesió i el Marc per malestar durant la cursa a peu, una llàstima! Al Half Challenge, el Picornell tornarà a estar allà!!!

Campionat d'ESP de MD València. 3er GE 25-29

Primer de tot, vull agrair aquest nou podi en el Campionat d’Espanya de MD, 3a posició, al Joan Monguillot, entrenador del CE Picornell i company per la seva motivació dia a dia; al Carles Tur, el meu entrenador actualment i que està fent molt bona feina amb mí, aconseguint treure tot el que tinc i exprimir-me; a tots els companys d’entrenament i al cunyat que són amb els que comparteixes el patiment i la diversió dels entrenaments; i a la meva xicota, l’Aura, que disfruta de les curses i que s'alegra més ella al conèixer que havia quedat 3er que no jo. Gràcies a tots!!!

3er GE 25-29

  La Cursa

“Flat & Fly”... literalment. Els dies previs a la cursa, i el mateix dia, tots estàvem pendents de la temperatura de l’aigua, de si es podria fer el sector de natació o s’anul•laria, deixant de banda altres factors climatològics... un d’ells va ser el vent, un fort vent que ens va donar d’allò més en el sector de ciclisme, i com deia el títol del triatló, varem VOLAR literalment però no de velocitat. Però pas per pas...

El triatló començava amb la info de que la temperatura de l’aigua era de 14º, temperatura en la qual mai havia nadat i per tant, tots els dubtes i nervis propis de coses que desconeixes...posar-te gorro de neoprè o no, vaselina a tot el cos, que em poso al sortir de l’aigua? I un llarg etc. Però el que estava clar és que s’havia de nadar i així va ser.  El fred només va durar uns segons, els segons que van passar des de que toques l’aigua fins que es dona el tret de sortida.

Primera competició, primer TRI de la temporada començat. Surto de l’aigua amb bones sensacions, he nadat com havia de nadar, sortint amb 29’ alts. Com era lògic, surto de l’aigua i no soc capaç de treure’m el neoprè...no tinc tacte...per sort no sòc l´únic i em trobo un altre noi de la meva categoria demanant-me ajuda per treure-li el neoprè...l’ajudo, jo també el necessito... 

Gorro de Neoprè...el millor invent

Agafo la bicicleta, objectiu clar, a 155-165ppm i així és, com un rellotge, a una bona mitja de 36km/h en els 92km del circuit, circuit dur pel vent que ens vàrem trobar de cara durant 20km a la regió de l’Albufera, on era complicat anar acoplat a les curves per risc de perdre el control. Avanço a molts elits durant tot el sector, només m’avança un noi...sensacions bones, arribo a T2 amb bones sensacions.

Manguitos i txaleco...vaig perdre massa temps posant-los

Últim sector, no sé com vaig posicionat però no vaig malament. Penso en córrer com millor pugui i quan arribi a meta ja veurem com he quedat. 3 voltes de 7km...la 1era a 3’50, 2a a 4’ i la 3era a aguantar la petada...a 4’15’’ arribant a 1h26’57’’ i temps final de 4h37’, arribant 3er del meu grup.

Bones sensacions

Abans de la cursa esperava baixar de 4h30’ però veient el circuit de ciclisme, la primera competició de l’any, més que content. Les sensacions de tota la cursa són molt bones, tot m’ha sortit perfecte, els únics “peros” és la 1era transició on vaig perdre molt temps, però per la resta un 10. Veig que del passat Campionat d’Espanya de Vitòria fins ara he millorat, reduint la diferència amb els 1ers espanyols en 2-4’, un detall potser no important per alguns, però és una data objectiva que em diu que estic en bon camí .


A continuar disfrutant!!!