Campionat d'Espanya de MD Vitòria

El passat cap de setmana vaig anar a Vitòria, juntament amb el Joan Montguillot, el nostre entrenador i que també corria, ell en categoría Elite i jo en grups d’edat.

Les espectatives prévies eren les de fer una cursa més en el meu calendari cap al meu 1er IM al setembre per sumar volum, però vaig aconseguir alguna cosa més que la de sumar volum.

Vàrem marxar dissabte al matí amb cotxe, i desprès de gairebé 6 hores vàrem arribar a Vitòria i direcció a la zona de recollida de dorsals. El clima, típic clima del Nort…cel tapat, vent i fresca…uns 16º. Recollim dorsal, desinfectem el traje de neopré (contra el mejillón cebra), portem la bici a la T1 al pantà de Landa, lloc on es feia el sector de natació, i el material de cursa a peu a la T2, a la ciutat esportiva de Betoño.

Aquesta nit compartim taula per sopar amb el que seria al dia següent el campió d’Espanya de MD, Miquel Blanchart,la seva parella i amb Xavi Boneta, a veure si rodejat de tant crack se m’engantxa alguna coseta…

Sona el despertador a les 6 del matí, esmorcem i direcció cap a Landa… el temps…igual que el dia anterior, 13º, cel tapat i amb risc de que plogui i l’aigua a 18º. Preparo totes les coses, em poso el traje, ens criden a formar files als grups d’edat de 20 a 40anys per anar cap al calaix de sortida i els nervis comencem a fer acta de presència al veure la resta de competidors i a tenir aquella sensació que molts tenim …” Semblen tots més grans, forts, millors que jo” Pensaran ells el mateix de mí?

Em poso en 1era fila a la sortida de natació, tret de sortida. Els nervis marxen però el cor es dispara! Els pitjors 100m de natació de tot l’any!!! Com sempre, en tot triatló amb aigua dolça sóc incapaç de no empassar-me l’aigua, no paro de tragar, no sóc capaç d’evitar tragar-la; noto que no puc mantenir el ritme perquè l’aigua no me deixa respirar bé. Decideixo parar-me i nadar uns segons braça per relaxar-me…torno a arrencar…Pammmm!!! Ostia a les ulleres i mentra aigua…torna a parar…Joderrrr!!! Em tranquilitzo i pensó que són 1900m i ja agafaré el ritme i així és. Abans dels 1ers 500m ja vaig en el grup de davant un altre cop. A la última recte aixeco el cap i veig que som un grupet de 5 nois i algún que s’ha escapat per davant (no sé quins són els del meu grup d’edat). Surto en poc més de 27’, hauria baixat de 27’ si no hagués tingut tots aquells problemes? Segurament.

Podi al Camp. Espanya MD

Comença la bici, circuit pla però amb certs tobogans, tot a plat però jugant amb els pinyons. Faig tota la cursa amb un noi del grup d’edat de 40ª que m’ajuda a portar una bona referencia. Mitjana de 35’2km/h en els 91km del circuit.

Deixo la bicicleta i començo a córrer els 21km. Em trobo bé, vaig molt fort i al km 3 penso…” afluixo o segueixo aquest ritme? Segueixo el ritme…aquesta cursa és una prova per mí, no és un objectiu prioritari així que si peto, peto” Que injenu jeje Avanço a molta gent, no sóc concient del ritme però em trobo millor que mai. A falta de 4 km noto la fatiga i baixo el ritme i pensó en moments en caminar però no ho faig…penso “i si vas 3er del teu grup d’edat i ara t’avança un i quedes 4art? Tonto!!!” Aguanto i arribo en 1h28 en la mitja marató, i temps final de 4h29’, millor temps en half.

1er gran premi

Com haurè quedat? Ni m’ho plantejo perquè havia gent que corria millor que jo, i no tenia ningú que me cantés coma nava, l’Aura me va abandonar a la meva sort a Vitoria jeje Consegueixo parlar amb un jutge que mira els resultats i em diu “Segundo”, segon??!!!! Jo??!!! Diossssss!!! Una sensació brutal per dintre, content!!! 1er podi de la meva vida triatlética i vaja podi!

El Joan per la seva part, 5é en elite!!! Enhorabona crack! La tornada cap a Bcn ja us la podeu imaginar, tots dos més contents que unes pascues!