Campionat d'Espanya de MD Vitòria

El passat cap de setmana vaig anar a Vitòria, juntament amb el Joan Montguillot, el nostre entrenador i que també corria, ell en categoría Elite i jo en grups d’edat.

Les espectatives prévies eren les de fer una cursa més en el meu calendari cap al meu 1er IM al setembre per sumar volum, però vaig aconseguir alguna cosa més que la de sumar volum.

Vàrem marxar dissabte al matí amb cotxe, i desprès de gairebé 6 hores vàrem arribar a Vitòria i direcció a la zona de recollida de dorsals. El clima, típic clima del Nort…cel tapat, vent i fresca…uns 16º. Recollim dorsal, desinfectem el traje de neopré (contra el mejillón cebra), portem la bici a la T1 al pantà de Landa, lloc on es feia el sector de natació, i el material de cursa a peu a la T2, a la ciutat esportiva de Betoño.

Aquesta nit compartim taula per sopar amb el que seria al dia següent el campió d’Espanya de MD, Miquel Blanchart,la seva parella i amb Xavi Boneta, a veure si rodejat de tant crack se m’engantxa alguna coseta…

Sona el despertador a les 6 del matí, esmorcem i direcció cap a Landa… el temps…igual que el dia anterior, 13º, cel tapat i amb risc de que plogui i l’aigua a 18º. Preparo totes les coses, em poso el traje, ens criden a formar files als grups d’edat de 20 a 40anys per anar cap al calaix de sortida i els nervis comencem a fer acta de presència al veure la resta de competidors i a tenir aquella sensació que molts tenim …” Semblen tots més grans, forts, millors que jo” Pensaran ells el mateix de mí?

Em poso en 1era fila a la sortida de natació, tret de sortida. Els nervis marxen però el cor es dispara! Els pitjors 100m de natació de tot l’any!!! Com sempre, en tot triatló amb aigua dolça sóc incapaç de no empassar-me l’aigua, no paro de tragar, no sóc capaç d’evitar tragar-la; noto que no puc mantenir el ritme perquè l’aigua no me deixa respirar bé. Decideixo parar-me i nadar uns segons braça per relaxar-me…torno a arrencar…Pammmm!!! Ostia a les ulleres i mentra aigua…torna a parar…Joderrrr!!! Em tranquilitzo i pensó que són 1900m i ja agafaré el ritme i així és. Abans dels 1ers 500m ja vaig en el grup de davant un altre cop. A la última recte aixeco el cap i veig que som un grupet de 5 nois i algún que s’ha escapat per davant (no sé quins són els del meu grup d’edat). Surto en poc més de 27’, hauria baixat de 27’ si no hagués tingut tots aquells problemes? Segurament.

Podi al Camp. Espanya MD

Comença la bici, circuit pla però amb certs tobogans, tot a plat però jugant amb els pinyons. Faig tota la cursa amb un noi del grup d’edat de 40ª que m’ajuda a portar una bona referencia. Mitjana de 35’2km/h en els 91km del circuit.

Deixo la bicicleta i començo a córrer els 21km. Em trobo bé, vaig molt fort i al km 3 penso…” afluixo o segueixo aquest ritme? Segueixo el ritme…aquesta cursa és una prova per mí, no és un objectiu prioritari així que si peto, peto” Que injenu jeje Avanço a molta gent, no sóc concient del ritme però em trobo millor que mai. A falta de 4 km noto la fatiga i baixo el ritme i pensó en moments en caminar però no ho faig…penso “i si vas 3er del teu grup d’edat i ara t’avança un i quedes 4art? Tonto!!!” Aguanto i arribo en 1h28 en la mitja marató, i temps final de 4h29’, millor temps en half.

1er gran premi

Com haurè quedat? Ni m’ho plantejo perquè havia gent que corria millor que jo, i no tenia ningú que me cantés coma nava, l’Aura me va abandonar a la meva sort a Vitoria jeje Consegueixo parlar amb un jutge que mira els resultats i em diu “Segundo”, segon??!!!! Jo??!!! Diossssss!!! Una sensació brutal per dintre, content!!! 1er podi de la meva vida triatlética i vaja podi!

El Joan per la seva part, 5é en elite!!! Enhorabona crack! La tornada cap a Bcn ja us la podeu imaginar, tots dos més contents que unes pascues!

Triatló de Zarautz

Ara mateix puc dir que el “De moment…” que vaig dir fa aproximadament un mes s’ha convertit en un “Tot va i anirà molt bé”.

Abans dubtava de si tot era un cop de sort el trobar-me bé en les 1eres competicions de l’any, però ara veig que els resultats es mantenen i si no és per un cop de mala sort (lesió, mecànica, etc.) els propers resultats no haurien d’oscil•lar molt dels temps que he fet en el triatló B de Banyoles,Half Challenge i , aquest cap de setmana el Doble Olímpic de Zarautz. Els entrenaments donen el seu efecte i el camí cap al 1er IM no té pedres i seguirà així!

Aquest cap de setmana l’hem passat a Zarautz, on un gran nombre de companys del CE Picornell em competit, entre altres coses (menjar a sidreria, festa, surf, bikefitting, etc.) . Era un triatló on molta gent t’explica lo espectacular que és, lo bonic, l’ambient, etc. però que fins que no hi ets no acabes de fer-te la idea. I no s’equivocaven!

Els dies previs a la cursa tot és ambient triatlètic i el dia de la cursa no en parlem. A diferència d’altres anys, el dia de la cursa el sol és present, no hi ha vent i el mar està com si fos el mediterrani.

La sortida a les 15h des de Getaria cap a Zarautz en un mar a simple vista pla i tranquil però que un cop a dintre t’adones de les corrents que hi ha a la zona i els 2500m (altres diuen 2900) es fan eterns, difícil seguir els peus d’algú pel canvi de trajectòria que va fent la gent i que fas tu per culpa de les corrents, i pels cops que te’n portes!

Surto de l’aigua amb la sensació de sortir malament ja que en cap moment vaig portar un ritme còmode i cada cop que aixecava el cap veia molts grups dividits amb trajectòries diferents i sense sabre si estava en el grup bo. Temps de 43minuts. Aquí m’adono del que deien els meus companys era cert...potser 500 persones fent un canal de la sorra al box i cridant i animant!!! Impressionant!

Faig la transició ràpida i bé, com en les últimes curses, sense mitjons al ciclisme i sortint de l’aigua a l’sprint per avançar als que pensen que al ser una cursa de llarga distància pots anar més tranquil a les transicions.

3 voltes llargues i 1 curta de ciclisme per fer els 76km finals. La 1era volta avanço a gent i també m’avancen alguns avions vascos...impressionant com van aquests amb les bicis!!! Cada cop que passaves per la zona de final de volta de Zarautz era espectacular, públic a tots costats de la carretera durant 1 km...realment increïble. La 2a volta em mantinc amb un grup de corredors que en el pla marxen però a les pujades els agafo. A la 3era volta vaig completament sol...a les rectes cap a Zumaia veig alguns corredors al lluny i darrera meu ningú. Me quedat en terra de ningú, com si tothom hagués desaparegut! A la última volta, a l’inici de la pujada cap a Alto Garate un grup de 6 corredors apareixen darrera meu de repent ben juntets...que hi farem. Iniciem la pujada més dura, un 7’8% de mitja en 2’5km. Decideixo posar-me a prova i apreto al 1er km de la pujada per marxar sol i els hi agafo una petita distància, avanço a 4 corredors i a 200m m’avancen 3 del grup que m’havia agafat només iniciar la pujada. Em trobo bé i content per com he pujat. Aprofito la baixada fins a Zarautz per beure, deixar anar les cames i estirar i preparar-me pels 20km de cursa a peu. 2h 14’ , una mitjana aproximada de 35km/h.

Començo a corre reservant per veure com reaccionen les cames i sembla que tot està al seu lloc. Són 3 voltes de poc més de 6km on passaves pel centre del poble daurant 2 km i on hi havia més públic, deixant un canal de poc més de 2 metres i on donava la sensació que eres un professional per com t’animen i com diuen el teu nom et coneguin o no “Osondo Ricard”, “Aupa Ricard”, bufff.

 

Línea d’arribada. No escolto res, només tinc la sensació de felicitat, feina ben feta i sobretot, que la sort de moment m’acompanya. 4h 26’ i el 90 final.

Un exemple de quan públic hi ha i del soroll que fan és que a l’Aura no la vaig veure ni al sortir de l’aigua, ni al corre i en el ciclisme les dues voltes finals , quan a les fotos passava just per davant ella i em va dir que me va cridar com mai jeje Realment espectacular!

Apunteu-vos aquest triatló a l’agenda!!! No us deixarà indiferents!

De moment...

De moment tot va millor del que pensava. Abans de començar la temporada hauria signat els resultats i sobretot les sensacions que estic fent fins ara amb els ulls tancats!!!


Fa dos caps de setmana vaig competir a Portocolom al Tristar 111, on m’ho agafava com un entrenament, ja que la distància de 100km en bicicleta em donava molt respecte.

Vaig decidir fer el triatló sense rellotge, per sabre que tal em sentia sense la pressió de saber el temps que estic fent, perquè en el meu cas m’estressa massa el fet d’anar tota l’estona mirant els parcials.

La part de natació eren 1000m, on vaig sortir el 36 de 200 amb un temps de 15,47. Tot anava bé, agafo la bici, pujo a sobre i pam...roda punxada!!! Em cago en tot el que es mou i més i perdo...9’ en canviar la càmara...Afronto els 100km tocat de moral ja que surto el 167!!!! M’han passat gairebé tots! Però potser per l’adrenalina començo a avançar gent i més gent , però sobretot...m’he de controlar que són dues voltes pujant a Sant Salvador (port de 5 km al 7% amb rampes del 12%). La cosa va molt bé i acabo els 100km en 3h15’ i arribant el 60 aproximadament. Ara toca 10km de cursa a peu i ho faig prou bé, en 46’...arribant el 71. 1era prova superada i amb molt bones sensacions.

Avui he fet el triatló B de Banyoles (2200m natació, 73km bici, encara que diguin 80km i 20 km cursa a peu).

És el 3er cop que el faig, fa 3 anys (4h,58’) i fa dos anys...(5h18’ fent el ridícul). Com objectiu m’havia proposat doncs fer sub 4h50’ perquè recordava que la part de ciclisme era, pel que recordava, dura en alguns trams i la meva millor marca era 4h58’.

Començo el segment de natació i les sensacions són bones en quan a rendiment però me dona la impressió que no estic anant bé (zig-zags). La recte fins la 1era boia es fa eterna...potser hi ha 1900m, vaig a peu d’un a peu d’un altre i quan aixeco el cap veig molts a davant o aquesta era la meva impressió. Surto i li demano a un altre competidor quan portàvem (tampoc portava rellotge, la millor decisió!!!), i em diu que 33’59”... em quedo flipat!!! Al box em trobo un company d’equip, a l’Eloi i sortim junts amb la bicicleta.

Agafo un bon ritme només sortir, la cadència és bona i la mitjana també. El meu objectiu és fixar-me només en mi mateix (cadència i velocitat) i no mirar enrera. A poc a poc vaig agafant gent però la cosa no és com el Tristar, no avanço a tants jeje Jo pensava que estaria entre els 100 primers però de repent, només iniciar la segona volta em trobo a 3 companys d’equip, que no són mancos!!!! Oriol, Zapata i Carabí.... i poc desprès ens avança com una fletxa l’Alex Puigbó. Em quedo bloquejat pensant...”aquí que ha passat?!” Un noi que anava amb mi em diu...”me han dicho que estamos entre los 30 primeros”. Jo no me l’acabo de creure...potser entre els 70 sí, però entre els 30 primers...jo? en un triatló B?

Arribo a box amb una mitja de 36 km/h i en 2h01’ en 73km...estic flipant!!! La meva parella, Aura, al passar prop d’ella l’he d’avisar per què ni ella s’ho esperava!!! El 26é millor parcial de ciclisme.

Baixo a corre i pa’lante!!! No porto rellotge i a la segona volta demano a un voluntari quina hora és per calcular l’estona que porto...”Les 12 menys 10”...faig calculs...”em sortit a les 8,40... porto poc més de 3hores.. no pot ser...tooooooorna a fer contes... porto poc més de 3 hores...diosssss!! no m’ho crec”

La última volta es fa interminable, fa mal tot. Arribo i no sé ni el temps que he fet fins fa poc que he mirat les classificacions...el 60 en 4h08’.

El nostre Mister, Joan Motnguillot ha quedat 2on!!! Oleeeee, i 3 ers per equips!!!

Com he dit abans, de moment...tot va bé!!!