miércoles, 16 de febrero de 2011

Duatlo del Prat per equips

El passat dia 12 de febrer uns quants components de l’equip CE Picornell varem anar a córrer el Duatló per equips del Prat, prova que consistia en sortides cada minut entre els diferents equips (formats de 4 a 6 components on el 4 component era el que marcava el temps final de cada equip) i on no es podia xupar roda d’altres equips.

En el nostre equip, un equip on tots els components estàvem molt a la par, estava format per David,Yamil, Isra, Xavi, Alex i jo.

La sortida era a les 15h però ja estàvem al Prat a les 14h amb ganes de provar com era això de córrer una duatló per equips (5km + 20km + 2’5km) i sobretot comprovar si ens havíem equivocat o no apuntant-nos a una cursa a aquestes alçades de temporada. Està clar que sempre es diu...”Anem a passar-ho bé” però sempre un dona el màxim d’un mateix en qualsevol competició...i així va ser.

Desprès d’escalfar...no molt...uns 10 minuts ja teníem ganes de que ens donessin la sortida. Tots 6 preparats per iniciar la competi...”sobretot tot els 6 junts i arribar junts!!!” dèiem abans de començar...que il•lusos tots nosaltres jeje

Tret de sortida i sortim a 3’50 aprox les dues 1eres voltes però afluixem perq sinó deixem fet pols a algun company que ha de tirar en bici i acabem a 3’55 aprox, temps final 1ers 5km de 18’50 aproximadament. Arribem a l’àrea de transició i ràpidament cap a la carretera amb les bicis! Comencem a fer relleus entre tots 6...i sense entrenar-ho ens surten a la perfecció...la majoria jeje Moments de 45km/h a favor de vent, moments de 34km/h contra vent, però realment ràpids. Arribem a l’àrea de transició de nou, i disparats cap als últims 2,5km.

Potser per l’adrenalina sortim ràpids a 3’45 i no donem temps a recuperar a algun company que es queda massa despenjat i quedem 4. Arribem amb un temps molt més que digne per les alçades de temporada a les que estem...els 26 de 70 equips.

Esperem a l’arribada als dos companys despenjats, abraçada i felicitació per la bona cursa feta, amb algun “reproche” de no esperar jeje Però tots contents i sorpresos per l’estat de forma de tots nosaltres.




miércoles, 1 de diciembre de 2010

Marató Donosti - 1er objectiu aconseguit de la temporada


El divendres a les 15h vàrem agafar el cotxe les 5 persones (3 corredors, Isra, David i jo, i les dues acompanyants, l’Aura i la Carol) direcció a Zarautz, poble en el que teníem llogada la casa, on vàrem arribar a les 20’30h aproximadament. Desprès d’un viatge de més de 5 hores estava clar que havíem de reposar forces i on millor que al Restaurant del Karlos Arguiñano on vàrem sopar d’allò més bé.


Al matí següent, dissabte a les 9h l’Isra, el David i jo que anàvem a corre la Marató, vàrem baixar a Zarautz a corre uns km pel passeig fins a Getaria. El clima no podia ser més típic de terres del Nord...pluja, fred i vent...en aquestes condicions pensava que estava boig anant a corre amb aquest clima, però vaig descobrir que encara n’hi ha de més bojos...10 surfistes a les 9h del matí (per tant, portaven mínim 30minuts a l’aigua)...quin fred!!!!!!

A la tarda, recollida de dorsals a Anoeta, passejada per Zarautz i sopar a caseta...una bona pasta party cuinada pel David, preparar la roba de la cursa i a les 12h a dormir que el despertador sonarà a les 6,30 del matí.

Toca llevar-se, mirar per la finestra per mirar el temps que fa (cobert, 4º i vent), esmorzar, preparar les coses d’última hora i sortir cap Anoeta. A les 8,30 ja havíem aparcat i ja estàvem preparats i sobretot...congelats, a cada ratxa de vent els mugrons tallaven la samarreta...

Queden pocs segons per la sortida,les parelles ens desitgen bona sort, ens treiem les jaquetes, llencem les bosses d’escombraries que a alguns els hi servia com a paravent, ens desitgem sort i... són les 9h en punt...SORTIDA!!! Per davant 42km i 3h 30’ de cursa pronosticades.

Sortim a 5’ el km clavats, els 3 junts, comentant sobre la resta dels corredors, fent bromes, rient, etc. llàstima que això no duri fins el final... en el km 14 el David s’ha de parar a “descarregar” i l’isra comenta que es queda amb ell, que jo segueixi que vaig a bon ritme i no volen que el trenqui.

Continu sol, corrent a un ritme mantingut de 4’50, vaig controlant la llebre del 3,30h i li porto uns 5’ per davant. “Ricard, segueix així que vas de p. Mare”. En el km 25 començo a notar molèsties als isquiotibials però puc seguir sense cap problema. En el km 30, el famós mur no apareix i penso que la cosa va bé...però m’equivoco...m’estava esperant uns km’s més endavant. En el km 33 començo a notar que les cames ja no són “lo que eran”, no puc acabar d’estirar les cames per fer una bona zanacada, i l’última 1/2 volta que me queda comença a fer-se mooooolt llarga. Els km’s no passen, el ritme ha caigut i sóc incapaç de no deixar de pensar en lo malament que ho estic passant. Me de parar a estirar 3 vegades en poc més de 4 km.

La llebre de 3’30h a falta de 4km per l’arribada m’avança i això m’enfonsa una mica per la bona mitja marató que havia fet (passant a 1h41) i per l’avantatja que li portava de 5’ fins el km30. Em giró mirant si veig a Isra i David, que anàven just darrera la llebre de 3h30’ però no els veig.

A falta de 2 km, per 1er cop en tota la marató m’he de parar a caminar i veig que arriben l’Isra i el David. En aquest moment estàvem a 3h20’ en el km 42. M’animen a corre i intento corre uns metres però ja sóc incapaç, i ara sóc jo els que els anima a seguir i arribar a 3h30’ però em diuen que no i es queden amb mi. Vaig corrent uns metres i caminant uns altres i se’m fan molt llargs aquests 2 últims km. Gràcies a la presència d’ells 2 corro més que camino i arribem a 3h34’, 4’ més del que ens havíem marcat.
S’escapa alguna petita llàgrima per impotència de no haver pogut corre una mica més i arribar a l’objectiu de 3h30’ però també alguna barrejada d’alegria per haver acabat patint i en companyia , entrant els 3 junts i celebrant-ho.

Gràcies Isra, gràcies David, gràcies Carol i moltes gràcies Aura! Primer objectiu aconseguit.

jueves, 25 de noviembre de 2010

"Un domingo cualquiera"

Demà comença el camí que m’ha de portar al ICAN del 17 de setembre de 2011, un cap de setmana que m’ha de permetre complir el meu 1er objectiu de la temporada 2010/11 finalitzant la Marató Internacional de San Sebastian.


El planning ja està fet gràcies a l’Isra que s’ha encarregat de que no tinguem ni un minut sense sabre que hem de fer! Sortida demà a les 14h, Arribada, compres, passejada, sortir a corre, pasta party, hora d’anar a dormir...jeje Un crack!

El diumenge és el gran dia, primera marató de la meva vida i amb moltes ganes d’estar ja a la sortida i com no...poder disfrutar de l’arribada si és possible. Nervis? Rotundament NO!!!! Perq ja està tot fet...no és com un examen en el que davant la porta de l’aula pots mirar un últim cop l’esquema, on pots tenir una “xuleta”... aquí no, el que no hagi entrenat ja no puc fer-ho la nit abans així que la consciència està molt tranquila perq he fet el que he pogut.

L’única cosa que sí que me provoca mal de cap és la previsió meteorològica, on donen uns 6 graus de temperatura, pluja i vent...per tant molt de fred, i el gran dubte és...què collons+em poso!!!!!???? Només la samarreta? Samarreta i màniga llarga per sobre? Guants? Etc. Quan ho decidiré? Doncs el mateix moment al sortir del cotxe per anar cap a la sortida, així que espero encertar i no pagar la novatada.

Espero que el diumenge a l’arribar a casa pugui escriure que he acabat la cursa i si és possible dintre del barem de temps que m’he marcat que són de 3:20 a 3:40h, i si són 3:30 clavats millor que millor, ritme que hem decidit portar els 3 que farem la cursa (Isra, David i jo).

Molta sort i dilluns veurem com ha anat!

http://www.youtube.com/watch?v=hLdZz92jh2Q