Per fi ja s’ha acabat la 1era gran prova de l’any, la Marató de BCN!!! Com podeu veure, hi ha una gran alegria pel fet de que ja hagi passat, per diverses raons...cansat de només córrer i agafar poc la bici, tirades llargues que es fan eternes, lleugera obsessió per marques, por de lesió, etc. Però això no vol dir que no hagi disfrutat i no estigui content! És la meva 2a marató en poc més de 3 mesos (la 1era Sanse el dia 28 de novembre ’10) i l'he poguda gaudir i sobretot acabar.
El meu 1er objectiu era acabar-la ja que portava males sensacions en les tirades llargues de l’últim mes per culpa dels isquiotibials que se’m pujaven al km 25 i no podia seguir, i anava amb por de que passes a la cursa. El 2on objectiu era fer 3h20’ però amb la marca d’ahir, 3h27’ n’estic més que content, acabant de menys a més en quan a sensacions i sobretot poder baixar i pujar esglaons a l’acabar (a la de Sanse no podia ni moure’m! Jeje).
El dia començava amb el punt de reunió amb els companys d’equip a les 8h (la sortida era a les 8’30h). Com és lògic, cadascú tenia unes marques a fer diferents i era simplement per veure’ns, desitjar-nos sort i cadascú a la seva (o amb algun company). En el meu cas, els meus companys de lluita eren els mateixos que a Sanse, l’Isra i el David.
Tret de sortida. Els 1ers 10 kms ho passo malament...l’isquio fa intenció de pujar-se (ve i marxa, avisant-me que està allà preparat per putejar-me). Al km 15, l’Isra es retira per molèsties que arrastrava al genoll i per prevenir que empitjorés (ben fet, perq no si jugava res). Seguim el David i jo i arribem a la ½ marató bé, a 1h42, i les molèsties de l’isquio van a menys (quan les altres vegades anava a més, quina sort!!!). Als llocs on hi ha més públic ens disparem i ens posem a 4’30 quan hauríem d’anar a 4’45, conseqüències del “subidón” i emoció però ràpidament rectifiquem perq no ens passi factura.
Al km 28, la sensació del mur s’apropa, cames carregades, esgotament, pensaments negatius, etc. Però per sort, no ens agafa i al km 34 augmentem el ritme! Qui ho diria! Anem a 4’35, tot i que ja em perdut temps en altres sectors per aconseguir fer 3’20h.
Km 40, paral•lel, Sepúlveda...es fan eterns! Pujada progressiva i suau però que sembla una pujada infernal! a 5' el km
Arribem a l’arribada amb la sensació de la feina feta però amb regust de no sabre on hem perdut tant temps.
Serà important no entrar en una "marquitis" a partir d'ara i voler baixar de forma obsessiva els temps (diuen que la 1era marató és per conèixer que és, la 2a es disfruta i les següents es pateix per voler baixar marca...i no vull arribar a aquest punt)
Gràcies als companys d’equip pels entrenaments d’aquests 2 mesos, al Mister Joan per la planificació, als animadors (espectacular BCN!!!), a l’Isra per intentar fer de llebre, al David per fer menys dura la cursa i l’Aura pels massatges dels dies anteriors.
Ara, a pels triatlons!!!
